Cercador
Pare:
Un relat de: errebeAvui es fa fosc
i no vens,
ni vindràs
i aquesta foscor
llisca a la meva ànima
i l’envolta estrenyent
i el meu cor esclata en plors.
Ja és prou fosc
i no has vingut
ni vindràs
i la cadira buida
com el buit d’esperit
que em fa sentir
la teva absència.
No vull plorar
perquè no mor
qui en el record perdura
i el teu record
serà company meu
fins retrobar-nos,
allà on hagis fet camí.
És fosc i ja no vindràs.
R.B.
i no vens,
ni vindràs
i aquesta foscor
llisca a la meva ànima
i l’envolta estrenyent
i el meu cor esclata en plors.
Ja és prou fosc
i no has vingut
ni vindràs
i la cadira buida
com el buit d’esperit
que em fa sentir
la teva absència.
No vull plorar
perquè no mor
qui en el record perdura
i el teu record
serà company meu
fins retrobar-nos,
allà on hagis fet camí.
És fosc i ja no vindràs.
R.B.
l´Autor
26 Relats
36 Comentaris
29585 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
Nascut a Vilafranca el darrer any de la dècada dels 50, un mes avans de la revolució de Cuba.No se si escric be o malament, el que sí es cert es que em manen els sentiments...
Gràcies per tot, per legir-me, per les crítiques, bones o dolentes i no dubteu em corregir-me sempre que faci falta.
Ah! perdoneu alguna falta ortogràfica que se'm escapi (vaig anar a col·legi a l'época del Sisquet), i no he fet mai cap curs de català.