Cercador
De què serveix el teu record?
Un relat de: errebe- Compartir:
De què serviria l'obra del poeta,
si ningú ho pogués sentir?
I sense els teus sentits,
la meva obra de què serveix?
De què serviria el que escric,
si ningú ho pogués llegir?
I sense la teva lectura,
aquest escrit de què serveix?
De què serviria somniar,
si cap somni es fes realitat?
I sense el teu bressol,
el meu somni de què serveix?
De què serviria tenir amor,
si ningú es deixés estimar?
I sense el teu desig,
el meu amor de què serveix?
De què serviria ser feliç,
si no ho pogués compartir?
I sense saber-te a prop,
la felicitat de què serveix?
De què servirien els records,
si el sentiment fos passatger?
M'ajuden a escriure't...
a somniar-te...
a viure't...
a sentir-te...
a desitjar-te...
a estimar-te...
i a creure que tu també m'estimes.
I a les hores,
oblidar-te de què serveix?
R.B. <10.2008>
Comentaris
-
Creure en miracles[Ofensiu]Unaquimera | 18-10-2008 | Valoració: 10
El teu poema planteja un dels interrogants eterns dels éssers humans quan reflexionen: De què serveix...?
I damunt els punts suspensius es pot escriure qualsevol dels verbs que tu fas servir: ser, tenir, escriure, crear, estimar, somiar, desitjar, recordar, CREURE!
Sincerament, crec que aquest darrer és un dels fonamentals, ja que si no som capaços de CREURE en què tot el que fem, el que tenim, però sobre tot el que som, ho podem compartir amb algú i per uns moments sentir-nos a prop d'un altre, entendre i sentir-nos compresos, ... sense això, tal com et deia, gran part del tot que és la vida de cadascú perdria sentit i esdevindria únicament supervivència.
Aquesta fe en el miracle la sostenen els records i les esperances, a parts iguals: uns recullen el passat, ensenyant-nos i empenyent-nos, les altres ens conviden cap al futur, mentre nosaltres anem fent present. Diria que el teu poema recull un instant d'aquest trajecte. Dic bé?
Encantada d'haver-te llegit, sentint-te a prop per uns moments gràcies al miracle de les paraules, t'envio una abraçada de tot cor,
Unaquimera
l´Autor
26 Relats
36 Comentaris
29562 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
Nascut a Vilafranca el darrer any de la dècada dels 50, un mes avans de la revolució de Cuba.No se si escric be o malament, el que sí es cert es que em manen els sentiments...
Gràcies per tot, per legir-me, per les crítiques, bones o dolentes i no dubteu em corregir-me sempre que faci falta.
Ah! perdoneu alguna falta ortogràfica que se'm escapi (vaig anar a col·legi a l'época del Sisquet), i no he fet mai cap curs de català.