Dues-centes trenta-quatre llunes i ¾

Un relat de: errebe
Divuit cims assolits
i te’n adones,
amb cames dolgudes
que n’hi ha milers
més alts.

Divuit illes trepitjades
i te’n adones,
amb braços marcits
que n’hi ha milers
més enllà.

Divuit estrelles que brillen
i te’n adones,
amb ulls cansats
que n’hi ha milers
a l’infinit.

Escala, navega i cerca
muntanyes, illes i estrelles,
fins que ja no puguis més,
no importa si son riques o belles
queda’t sempre on estiguis be.

Divuit calendaris a l’esquena
i te’n adones,
cal carregar-ne molts més,
gaudeix la vida i et portarà
més alt, més enllà... a l’infinit.

Divuit bagatges tancats
i divuit claus al racó.
No vulguis obrir-los de nou
amb pretext de recels o enyors,
doncs be saps el què contenen.

Estima, treballa, espera i viu!
la vida ja viscuda no tornarà,
no malgastis els moments.
No saps que quan dius ‘estic’
un cop dit ja és ‘he estat’?

R.B.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de errebe

errebe

26 Relats

36 Comentaris

27865 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Nascut a Vilafranca el darrer any de la dècada dels 50, un mes avans de la revolució de Cuba.
No se si escric be o malament, el que sí es cert es que em manen els sentiments...
Gràcies per tot, per legir-me, per les crítiques, bones o dolentes i no dubteu em corregir-me sempre que faci falta.
Ah! perdoneu alguna falta ortogràfica que se'm escapi (vaig anar a col·legi a l'época del Sisquet), i no he fet mai cap curs de català.