Dues-centes trenta-quatre llunes i ¾

Divuit cims assolits
i te’n adones,
amb cames dolgudes
que n’hi ha milers
més alts.

Divuit illes trepitjades
i te’n adones,
amb braços marcits
que n’hi ha milers
més enllà.

Divuit estrelles que brillen
i te’n adones,
amb ulls cansats
que n’hi ha milers
a l’infinit.

Escala, navega i cerca
muntanyes, illes i estrelles,
fins que ja no puguis més,
no importa si son riques o belles
queda’t sempre on estiguis be.

Divuit calendaris a l’esquena
i te’n adones,
cal carregar-ne molts més,
gaudeix la vida i et portarà
més alt, més enllà... a l’infinit.

Divuit bagatges tancats
i divuit claus al racó.
No vulguis obrir-los de nou
amb pretext de recels o enyors,
doncs be saps el què contenen.

Estima, treballa, espera i viu!
la vida ja viscuda no tornarà,
no malgastis els moments.
No saps que quan dius ‘estic’
un cop dit ja és ‘he estat’?

R.B.