Cercador
Espai buit
Un relat de: errebe- Compartir:
Llavis deserts dels teus petons,
braços orfes de les teves abraçades,
copsant els ulls un incert no-res,
pell fregant fred tacte del buit espai,
no sento el suau dir
ni murmuris del meu nom,
carícies en rinxols d'aire
l'aire que ara son els teus cabells,
no hi ha contacte suau al teu cos nu
imaginant-lo ben atansat a mi,
no sento com m'envoltes,
ni interior de càlida dolçor.
Migració de petons tendres,
i petons humits de desig
lliurant passions desfermades
per finir fent l'amor amb delit.
Ara tot haig de recordar-ho,
records que solquen les nits
records que em porten vigília.
Però el cor ple a vessar
porto del teu gran amor.
Per com m'has estimat i m'estimes
em duu a assegurar que mai més
podré deixar d'estimar-te.
R.B. <09.2009>
l´Autor
26 Relats
36 Comentaris
29578 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
Nascut a Vilafranca el darrer any de la dècada dels 50, un mes avans de la revolució de Cuba.No se si escric be o malament, el que sí es cert es que em manen els sentiments...
Gràcies per tot, per legir-me, per les crítiques, bones o dolentes i no dubteu em corregir-me sempre que faci falta.
Ah! perdoneu alguna falta ortogràfica que se'm escapi (vaig anar a col·legi a l'época del Sisquet), i no he fet mai cap curs de català.