Possibilitat de problema existencial

Un relat de: nadaexiste

Aquest matí
m'ha sobtat una trucada.
Em trucaven del banc.
Diners.
Una veu molt freda,
que semblava parlar
mecànicament.
Per què
no ens desfem
d'aquest fil social,
armadura absurda,
que tothom porta.
És que som
al món de les màquines?

Un acudit de la tele
m'hafet posar seriós.
Era en Cuní.
I no l'he
entès del tot.
Però
era un acudit mecànic!

Hem perdut l'ànima?
Què serà
del romanticisme?
Quina mena
de camins obrirem?

Tot això,
a mi,
ara mateix,
no m'importa gaire.
Però,
i si un dia,
aquest món m'atrapa i em lliga?

Jo sense jo!!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de nadaexiste

nadaexiste

650 Relats

1862 Comentaris

589834 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.