POR

Un relat de: GTallaferro

La por trepana la meva essència.
Aguda i punyent, aconsegueix arribar fins a la medul·la, i instal·lada allí, com el depredador més fort de la piràmide alimentària, sense pietat, mossega la meva psique.
L'ego, desolat, plora, atemorit, a punt de caure en un precipici abismal. Les teranyines de l'horror li saturen les retines. No sap com escapar de la dama verinosa que l'acorrala. S'arrauleix com un cuc, sobre ell mateix i prega per l'advent d'un poderós exorcista.

De sobte, a la llunyania, els meus avanpassats més pròxims, em parlen amb les seves pròpies veus i les dels seus predecessors en aquesta cadena humana, que jo ara continuo.
Els retrats en sèpia comencen a prendre vida. La valenta àvia Maria, el coratjós avi Tomàs i l'ardit tiet Ramon, em comencen a mostrar un nou camí, un camí dual, de fugida i de retrobament. S'hi sumen també, des dels meus records d'infantesa, impregnats de vigoria, l'àvia Joaquina i l'avi Marcelo.
En savi compendi, tots ells infonen a la meva ànima, que amb les ales amputades encara té força per fugir i es dóna cops contra aquesta gàbia de basarda, l'alè de la braó, que em fa adonar que el meu autèntic Ésser, adormit pel brogit mundanal, és l'únic que pot tancar aquesta maleïda caixa de Pandora i derrotar, definitivament, a aquesta malparida castradora.


Comentaris

  • Relat de crisis[Ofensiu]
    Naiade | 20-09-2007 | Valoració: 10


    La por, la nostre pitjor enemiga i sempre la portem al darrera, intentant atrapar-nos per frenar la nostre vida. Sort que tenim mecanismes naturals per ajudar-nos a reprendre el camí i més renovats. Lliçons de vida, que de vegades son com batalles campals.
    M'ha agradat el teu ressort intern que et porta a visualitzar i sentir els teus avantpassats, sentint que formes part de una cadena tan forta, que t'injecta l'energia i el valor per superar-ho, et puc entendre molt bé, perquè jo també funciono així.
    Molt ben descrit, amb una gran riquesa de vocabulari.

    Una abraçada sense gens de por i fins aviat

  • la por....[Ofensiu]
    MarBlava | 06-03-2007 | Valoració: 10

    no és bona consellera.
    Ens paralitza i anul·la la capacitat de pensar. M'ha agradat molt la descripció que fas de la por portada fins al limit, a les portes de la bogeria.
    Sort tens de poder enmirallar-te en els que et precedeixen, encara que segurament ells també varen patir les seves propies pors.
    La vida de vegades és massa complicada per entendre-la, és aleshores quan el nostre cervell busca mecanismes de fugida...
    Una forta abraçada, plena de llum

  • Lilith | 06-03-2007 | Valoració: 10

    Sempre acompanya això de saber que no som els únics propietaris de l'ombra negra de la por. Emocionant el teu relat. Però potser més que emmirallar-se en retrats del passat per a vèncer-la millor seria crear-nos una imatge del què volem ser. Un gran plaer llegir-te.

  • Com...[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-02-2007 | Valoració: 10

    ...sortir d'una caixa? A vegades és difícil. Jo he intentat sortir de moltes caixes, i el que he fet més és tornar a entrar, però en una de pitjor. A vegades molt pitjor.
    Jo crec que de les caixes que ens empresonen, n'hem de sortir amb l'ànima i l'esperit. Sense fer-nos mal. A poc a poc. Per així, al final, treure el cos a fora i sentir-se com al costat d'un ventilador gegant que ens refresca la suor que ens impregna, doncs a les caixes hi ha una calor insuportable.
    Què és el millor? L'autoestima. No és senzill, però si comences pel començament i fites la llunyania et pots omplir d'esperances fresques.

    Valor i amunt! Que estem vius i la vida ens depara moltíssimes aventures d'emoció i passió!

    Una forta abraçada.


    Sergi

  • has fet diana de ple![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 30-01-2007 | Valoració: 9

    en el comentari que fas del meu relat: boca febrosa...

    Noia!, sí que en saps de tot això, ho dic de veres..., has fet un comentari per treure's el barret...,( no ho dic en broma!)

    M'agrada el teu relat, el trobo poètic i punyent.
    Fa "POR", LA DESCRIUS MOLT BÉ la por...
    però cal superar-la i que ens serveixi de trampolí per catapultar-nos dins la rebel.lia lluminosa de la joia.

    Jo em pensava que el teu alies: "Tallaferrro" era d'un home i no, veig per la biografia, que és d'una dona. Et felicito i t'agraeixo infinit que em llegeixis i em comentis, si pots, esclar!

    una abraçada............

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de GTallaferro

GTallaferro

67 Relats

153 Comentaris

61218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer l'onze de maig del 75, el dia de Sant Eudald, patró del meu estimat Ripoll, que guarda com a preuada possessió el magnífic Monestir de Santa Maria.
Des de sempre m'han apassionat les lletres. Pel que fa a la lectura, m'encanta llegir impulsada per la curiositat d'aprendre com comprendre millor el món i també a mi mateixa. Els llibres són el meu millor mitjà de transport cap a nous móns i noves idees. I en referència a l'escriptura, haig de dir que la considero un gran mètode de catarsi que intento practicar sempre que puc.
També m'agrada dibuixar, anar al cinema i multitud de petites coses que donen color a la vida,com acariciar els meus gatets, en Xin xin i en Kiri.

En fi , només dir-vos que em fa molta il·lusió que llegiu els meus relats!!