POLSEGUERA

Un relat de: Lluís Berenguer

El món està emboirat de pols.



Opulent vent

de despatxos tecnològics

bufa contínuament

empudegant tot indret,

i una humanal pols

cada dia més profunda

cau més i més baix

fins perdre la realitat

de les seues pròpies petjades,

i ja no sap on va,

ni què fa.



Però, la pols és arrogant

perquè no sap que és ignorant:

Som milers de milions!

No es pot anar

contra la nostra voluntat!

La majoria mana!

La majoria te raó!



Tanmateix,

la voluntat és de qui bufa

i no són conscients,

tampoc ho poden vore,

doncs viuen l’obscuritat

confonent la nit pel dia,

el sotmetiment per la llibertat

i les lleis per la justícia.



Milions de partícules

d’àcars negres

demanen ser inoculats

d’intencions alienes,

i el món va fent-se

més i més negre,

i la pols ja és polseguera

Comentaris

  • Àcars negres[Ofensiu]
    Prou bé | 21-07-2021

    Bona imatge que il·lustra, resumint, una realitat punyent que ens envolta i no atenem com cal. Poema diferent dels que t'havia llegit, però molt bo. T'he descobert avui i no puc deixar de llegir-te. Amb total cordialitat