Poema mil

Un relat de: Alex Roa
Per què m'invento pensaments que no penso,
només pel plaer de dibuixar-los?
Arrogants versos inhòspits
que ni creia que podria pensar-los.
Un dibuix de consciència perduda,
un dibuix de records infal•libles.
Un dibuix del no-res que ara passa
per la meva ment que es busca
i no es troba dintre.

Mai els ànims cremats
com ho estava la brasa
de mil dies esquinçats
sense trencar-se massa.

Mai els cors esbravats
com el meu, que descansa
de sentir el que no sent,
de buscar i no trobar-se.

Comentaris

  • El ser i el no ser... entremig, el jo...[Ofensiu]
    reusenca | 21-02-2014 | Valoració: 10

    Has tingut la traça d'expressar allò que ens passa moltes vegades, però que gairebé mai sabem ben bé com dir-ho.
    Si tens aquesta sensibilitat acabaràs trobant-te, si és que no ho has fet ja entremig del no res o bé entremig del ser en tota la seva plenitud. M'encanta el primer vers!
    Fantàstic Alex !

  • Pensaments lliures[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-02-2014 | Valoració: 10

    Sovint no sabem perquè pensem allò. Sovint els nostres pensaments són com els somnis, irracionals. Però sempre volen dir alguna cosa. Si ho esbrinem sortirem de dubtes. Ara, com ho esbrinem? No ho sé. El teu poema deixa enlaire dubtes fantàstics i pensaments. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Qui som?[Ofensiu]
    Pispireta | 20-02-2014

    Buscar-nos per l'oceà, per l'aire, per les imatges, els records... i tenir la sensació, i gairebé la certesa, de no trobar-nos per molt que cerquem. Un camí llarg, jo diria que sense fi i tot, però que ens porta versos tan ben expressats com els teus!

  • la poesia, àlex,...[Ofensiu]
    joandemataro | 20-02-2014 | Valoració: 10

    no deixa de ser , en definitiva, la recerca d'un mateix.

    ben expressat, en aquest poema teu
    salutacions des del maresme
    joann ;-)

Valoració mitja: 10