Pluja d’ estels

Sí, sovint mirem amunt , en la distància, esperant aquest senyal que ens ha de portar en un canvi. Ho dius molt bé: "El tic tac de sons ancestrals m’embolcalla
em sento integrada amb el tot universal
conjunt on conflueixen passat, present i futur alhora.". Aquest tic tac que ens integra amb l'univers. M'ha agradat

Materile

Com t'ho fas per a escriure coses tan boniques?
La propera vegada que surtis a contemplar la pluja d'estels, avisa'm que vindré amb tu i no et preocupis que estaré molt calladeta.
Petons a la família i una forta abraçada per a tu.

M'ha encantat el teu poema per tot el que representa la comunió amb l'univers en una nit d'estiu ajaguda sobre la sorra. I també m'ha cridat l'atenció perquè l'últim poema que he penjat a RC "Sola i nua", es connecta amb el teu d'alguna manera, atès que la protagonista també està en la mateixa posició. Encara que la meva és més matinera i gaudeix de la platja a la llum de l'aurora. Ja veig que tu ets més noctàmbula. Jo, ves per on, he de fer honor al meu nom.

...que et sento per tot?


Per tot plegat, sempre
i un cop mes.

Gràcies!


Records i sentiments
permanents,

...de l'Epicuri i Persona!

;-)

Un poemàs que transmet relax, unió amb la natura, serenitat. Una imatge molt gràfica la teva, estesa a la platja mirant els estels. Imatge refrescant, encomanadissa. M'ha encantat, m'ha relaxat. Una abraçada per a tu i una altra pels éssers estimats que ja no hi són.

Aleix