Plors i Riures

Un relat de: Joan G. Pons

-Hola Joan
-Hola Follet
-Tens els ulls mullats ?
-Sí !
-Has plorat ?
-Sí ! i no ho sé...
-Fa temps que no rius ?
-Sí !
-Quan rius, tens els ulls mullats ?
-No ho sé...
-Vaja... Joan... rius i no saps què et passa...
-Els ulls mullats són per plorar... per riure també ?
-T'ho explico, bon amic Joan, una trobada curta amb un pallasso, en Popoff, entre minuts de sortida i entrada a l'escenari.
-Un pallasso ?
-Em va dir: Follet a la meva cara, pintada, hi ha la trobada amical entre el plor i el riure. "Tinc plor en el meu riure" i "Tinc riure en el meu plor".
-Riure i Plorar és el mateix ?
-Sí i No.
-Resposta que no diu res !
-Ho diu tot !
-Riem i Plorem com una expressió emocional interior que truca i ens pessigolleja amb més o menys intensitat.
-I moltes vegades el motiu és el mateix.
-No. Si ric és per una alegria. Si ploro és per una tristesa.
-Estàs segur de les diferències ? Adéu, Joan

El meu amic Follet té l'habilitat de marxar, de cop i volta, regalant un interrogant punyent i corcó.

Potser, té raó. Si tot fos, en un segon nivell, una senzilla resposta, descobrint que té data de caducitat, i caldria "NO ARXIVAR-HO" i "NO TENIR-HO A MÀ".


Comentaris

  • Gràcies!!![Ofensiu]
    free sound | 01-05-2011 | Valoració: 10

    La vida....
    Riure i plorar, fins i tot plorar de riure...
    Bonic viure...
    Els sentiments, diferents, plaents...
    com parlar d'allò que sents...
    Gràcies pels comentaris.
    Una abraçada

  • Plors i/o Riures[Ofensiu]
    nuriagau | 19-04-2010 | Valoració: 10

    Un curiós i original relat que els adolescents entendrien a la perfecció. Per què sinó diem "no sé si plorar o riure" tan sovint?

    Enhorabona, Joan!

    Núria

  • Les emocions[Ofensiu]
    Fada del bosc | 19-04-2010

    Un bonic diàleg que ens porta als sentiments més profunds, amb les seves reaccions, riure no sempre és sinónim d' alegria i plorar no sempre és sinónim de pena, senzillament són reaacions que en el seu lloc i moment són molt beneficioses.

    La Fada

  • Plorar desconsoladament, riure descaradament[Ofensiu]
    llamp! | 17-04-2010 | Valoració: 10


    Està bé el diàleg que fas amb aquesta dicotomia: Riure - Plorar, en ambdós casos es produeix una expressió facial molt diferenciada, però que en extrem poden arribar a ser sinònims. Riure molt et pot dur a plorar i plorar molt et pot dur a riure molt. Estic convençut que és així.

    Pots plorar de felicitat.
    Pots riure-te'n de les penes.

    Tot i que raonablement un plora quan està desconsolat i riu quan descaradament s'ho passa bé.

    Les emocions no deixen indiferent, les emocions són pròpies dels humans i també dels animals.

    Un relat-diàleg molt emotiu el teu, utilitzant el llenguatge amb psicologia i amb simplicitat i amb equilibri.

    L'equilibri seria ideal, però a vegades la balança es decanta cap a un cantó irremeiablement, o amb remei, de tota manera, sempre hi ha temps de rectificar... d'errar, d'encertar-la, de riure i de plorar pels fets que ens vénen donats.

    Salut i llamps!


  • No és tan fàcil diferenciar-ho[Ofensiu]
    Naiade | 15-04-2010 | Valoració: 10

    Un bon relat per pensar amic Joan.
    Hi ha tant de sentiment en el riure i plorar, tantes coses, que ens impulsen a exterioritzar el que sentim com motius per riure i plorar.

    Tal com dius, m'has fet pensar en les vegades que una alegria molt gran t'embarga i de vegades surt el plor d'alegria, més fort que el riure.
    Perquè plores? Et sents a dir, - si això és alegria i tu penses, dons és per això que ploro.

    Com sempre els teus relats t'inciten a pensar, i això es molt bo.

    Una abraçada

  • Amb els teus relats[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 12-04-2010 | Valoració: 10

    explores un seguit de fets que considerem tan habituals que no posem esment en comprendre'ls. Tu, amb un estil senzill i entenedor i amb diàlegs expressats d'una manera innocent, ens fas compredre que els fets entesos com normals tenen més substància del que ens pensavem.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • emocions[Ofensiu]
    Nyanga | 11-04-2010

    cert Joan,
    plors, riures...emocions i sentiments que a vegades confonen i es barrejes.
    enhorbaona de nou

  • emocions confoses...[Ofensiu]
    plàcidaploma | 11-04-2010

    Cert, Joan... de vegades les emocions es confonen i tb la seva expressió pot resultar confusa... Una de les sensacions més agradables és plorar de felicitat... i a qui no li han saltat les llàgrimes alguna vegada en esclatar a riure davant un bon acudit...?? quina paradoxa. oi??

    El que no recordo q m'hagi passat... és el contrari... estar tan trista que hagi esclatat a riure...potser sí que de vegades, en una situació extremadament tensa... dificil... o gairebé insostenible... podem reaccionar amb un riure nerviós...catàrtic...

    El que sí és cert és que a l'infinit els extrems es toquen.... Un amor desmesurat es pot convertir en odi per exemple... i quelcom més gràfic: El cercle resultant d'una circumferència de radi infinit... tendiria a ser una linea recta...

    Un cop més, gràcies Joan!! i enhorabona per la teva riquesa literària, entre altres de les moltes riqueses que poseeixes!!

  • Tens tota la raó...[Ofensiu]
    Filalici | 10-04-2010

    ...el plorar i el riure es troben tot sovint. No sé gaire per què, però els contraris acostumen a estar sempre molt més a la vora del que sembla.

    Em dius que em volies enviar un relat teu per correu. Estaré encantat de llegir-lo. Me'l pots enviar a pfrns@hotmail.com. Moltes gràcies.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: