Piula

Per la finestra, oberta,
entren els primers rajos solars.

La meva piula petita desperta radiant,
al temps que... se m'estreny al maluc.

- Tenim tassa de llet per xarrupar, ho veus?
I, em demanes asseure't a la vora vora.

La miro i la remiro.
És una pioleta vivaç i sagaç.

Amb ella esdevinc lluminosa
com un coixí deliqüescent.

Petitona meva, pioleta, piu piu...
ets innocència en primera persona.

Amb els braços t'encerclo
per protegir-te, entremaliada!

T'assumeixo com a responsabilitat,
i, et respecto, junt amb la genealogia
de tota la nostra família.

M'aveso a aquests matins, a trenc d'alba,
a perpetuar el costumisme,
que d'ençà que vas néixer atenyí.

Imatge d' "Esmorzar al llit":