Picabaralles a Relats. [Temps real de lectura: 6 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Aicrag i Moloc eren els àlies, una mica estrambòtics, de dos relataires. El primer estava tret d’una empresa de recanvis per a l’automòbil amb implantació a Tarragona, Reus i Amposta coneguda pel titular, que provenia de les terres de l’Ebre. El segon, d’una divinitat fenícia a qui es sacrificaven tendres infants i tenia a veure amb la poca gràcia que li feia la canalla al portador, barceloní resident a València. Malgrat els tarannàs ben diferents tenien algunes afinitats, com enviar els relats amb una mida de lletra més gran que l’habitual, valent-se de tags HTML. El tercer en discòrdia es feia dir Dr. Mabuse, en homenatge al sinistre personatge que Fritz Lang havia dut a la pantalla tres vegades, a més de vuit versions apòcrifes.

A Dr. Mabuse, que la tenia jurada a Aicrag i Moloc, convençut que fent servir lletres més grans només pretenien distingir-se del comú dels relataires, li va venir de conya que tant l’un com l’altre haguessin sofert incidències degudes a errors semblants en el codi HTML: haver desactivat malament un canvi de format en el text, de manera que l’efecte s’estenia indefinidament a partir del punt d’activació. En un comentari a un relat de Moloc, Aicrag havia inserit el tag ≤font size=1≥ per tal que la lletra s’empetitís , però a l’hora de fer que recuperés la mida inicial, inserint ≤/font≥, s’havia equivocat i va escriure ≤7font≥, amb el resultat que no sols el text restant va seguir en lletra menuda sinó els comentaris preexistents, que figuraven a continuació; no només això, sinó que fins i tot les columnes de la dreta d’aquesta pàgina (perfil de l’Autor i llista Últims relats de l’autor) i de la pàgina Moloc (llistes Funcions d’usuari, Nous recomanats editora, etc.) van resultar afectades. I en un autocomentari a un altre relat, Moloc havia inserit el tag ≤strong≥ per tal que la lletra fos negreta, però a l’hora de fer que perdés aquesta característica, inserint ≤/strong≥, s’havia equivocat i va escriure /≤strong≥, amb el resultat que no sols el que quedava per comentar va seguir en negreta sinó els comentaris preexistents; i sort que la negreta no es va estendre a les columnes de la dreta com havia passat amb la lletra nana.

Per a la ment perversa de Dr. Mabuse, consumit per l’enveja de no tenir ni l’enginy ni l’èxit d’Aicrag i Moloc, aquestes incidències van ser font d’inspiració: al·legant sempre que no hi havia hagut premeditació sinó que tot havien estat errors o omissions involuntaris, es va proposar el sabotatge sistemàtic del patrimoni relataire dels dos autors, i, ja que no podia carregar-se’n els relats, es dedicaria a convertir en illegibles els comentaris que rebien. Amb absoluta sang freda esperava que els comentaris del relat escollit passessin de la mitja dotzena i que en una setmana no n’hi hagués cap més, i llavors consumava el delicte enganxant i enviant un assèptic comentari seu, ja preparat i que duia un còctel d’activacions HTML però cap desactivació.

Quines eren aquestes activacions? Doncs ≤font size=1≥ no hi podia faltar, i es va parar en aquesta mida perquè havia provat de fer ≤font size=0.5≥ i va veure que la lletra no s’empetitia més ja que 1 era la mida mínima. També va provar de canviar el tipus de lletra per algun altre de més estrafolari, fent ≤font face="alef,dubai,symbol"≥ per exemple, però no va funcionar. Li va semblar que l’ús de la negreta no li convenia perquè millorava la llegibilitat i que l’efecte de la cursiva era indiferent, però en canvi el ratllat i el subratllat del text en dificultaven la lectura, així que va rebutjar els modificadors ≤strong≥ i ≤em≥ però va activar ≤del≥ i ≤u≥.

Molestos per les repetides incursions de Dr. Mabuse, Moloc i Aicrag van decidir avisar al culpable amb total correcció però de manera que entre línies pogués entendre que si reincidia tindria les de perdre. Aicrag se’n va encarregar i ho va fer enviant un comentari al penúltim relat de Dr. Mabuse, on just al final de l’escrit hi va deixar caure l’activació de color ≤font color="FFFF00"≥, amb el resultat que els comentaris previs, situats més avall, es van reescriure en color groc i calia tenir una vista privilegiada per poder-los llegir; només fent un bon zoom d’aproximació es llegien amb certa fluïdesa.

La contumàcia de Dr. Mabuse no devia de tenir límits perquè, com si res no hagués passat, va seguir emmerdant els comentaris a relats d’Aicrag i Moloc. Aquesta vegada va ser el segon qui es va encarregar d’aplicar a Dr. Mabuse un correctiu que hauria de ser mès contundent que el d’abans, si perseguien un canvi d’actitud: va enviar-li a l’últim relat un comentari exactament igual al del penúltim, tret de l’activació de color del final de l’escrit, que aquest cop era ≤font color="FFFFFF"≥. El resultat: tots els comentaris previs, situats més avall, van desaparèixer i només hi quedaven títols i autors; per ser més exactes havien quedat de color blanc, però això no ho sabia Dr. Mabuse qui, convençut que Aicrag i Moloc li havien destruït tots els comentaris del relat de forma irreversible, i tement que estiguessin en possessió de alguna fórmula per destruir el relat mateix, va hissar bandera blanca.

Vull dir que va intervenir en el Fòrum reconeixent que les incidències en els comentaris d’alguns relats d’Aicrag i Moloc no havien estat accidentals sinó provocades per ell, se’n penedia i prometia solemnement no tornar-ho a fer, no pas com el Borbó emèrit sinó de debó. Davant d’aquest noble gest Aicrag i Moloc van donar prova de la seva magnanimitat i en resposta a aquesta intervenció van revelar la manera de recuperar la informació que havia esdevingut invisible: no hi havia forma de retornar la visibilitat als comentaris en blanc, però sí de crear sengles comentaris addicionals reproduint el seu contingut; només calia seleccionar el text desaparegut, escombrant amb el cursor la zona que havia ocupat, copiar-lo, crear un comentari amb un títol significatiu, com ara "Còpia del comentari Xxx del lector/a Yyy", enganxar-lo i enviar aquest nou comentari, que ja apareixeria publicat en lletres negres.

Notes:
1) Aquest relat és una ficció, per bé que estigui inspirat molt lliurement en una picabaralla real que a hores d’ara considero amortitzada. És més: si amb el personatge Dr. Mabuse hagués volgut referir-me subreptíciament a un dels participants, no l’hauria anomenat així sinó A l’atac, igual que he fet amb Aicrag i Moloc.
2) S’han utilitzat els signes ≤ i ≥, amb ratlletes inferiors, per evitar l’execució dels tags referenciats.

Comentaris

  • Punt i final[Ofensiu]
    Prou bé | 21-06-2022

    Una manera enginyosa d'acabar un fet que.... bé no cal afegir res més.
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: