Phoskitos

Un relat de: Iona
Vaig empenyent el carro de la compra i en passar per davant l'estand de coses dolces, la vista se'n va cap als "Phoskitos", aquell record d'infantesa, allò prohibit que de tant en tant em deixava comprar la iaia. Menjar-me'l em feia sentir rebel. Era una oportunitat de trencar les rígides normes imposades per la mare.

Una valentia que desperta quan no vull assemblar-me al que representa la seva estàtua de les tres mones, la del no hi veig, no hi sento i no parlo. Jo vull veure, sentir i parlar, no vull fer veure que no passa res.

M'agrada recordar la iaia com una dona valenta, emprenedora, negociadora, l'engranatge que feia que tot rutllés i alhora enyoro sentir-la cantar "La mare", els bonics versos cantats d’en Dyango.

Just abans de pagar, giro cura i em compro un "Phoskitos". Avui deixaré sortir la rebel·lia. He entrat sola al supermercat, però n'he sortit acompanyada de la força de la iaia.

Iona

Comentaris

  • Fosquits per als rebels fracassats[Ofensiu]
    kefas | 20-12-2020

    La millor manera de vèncer una temptació és caure-hi de quatre grapes. La iaia no estava versada en la lògica aristotèlica i molt menys en els criteris de la bona educació gastronòmica. Això o que la família tenia una fàbrica de reactius per a la determinació del colesterol.

l´Autor

Foto de perfil de Iona

Iona

83 Relats

320 Comentaris

28339 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Durant el confinament vaig provar això que en diuen escriure i ves per on em va agradar. Ara, novella en el món de l'escriptura, vaig fent, desfent i aprenent.

El meu blog: Despullant sentiments de Iona

A Instagram: @lecturesxgaudir