Petit Conte Fantàstic

Un relat de: BARBABLAVA

Ell era un científic; la seva bogeria, científicament demostrada.
En canvi, el seu geni encara no havia estat mai provat; doncs sempre es quedava esperant, a la proveta...
Però tenia projectes de futur: volia arribar a donar vida a un ésser inanimat, mitjançant líquids densos i espumosos de diversos colors i elèctrodes perfectament connectats...
Els seus conillets d'índies: els llapissos gastats de la seva època d'escriptor frustrat.
Volia convertir aquells vulgars trossos de fusta i carbonet amb elegants treballadors autònoms. Volia saber quines històries ens explicarien si poguessin escriure per si mateixos...
Però després de cada intent, es frustrava un xic més. I queia exhaust i corsecat a causa dels nervis i l'emoció de cada prova, malauradament fallida. L'únic que aconseguia provocar de tant en tant era una apagada general en el seu estat d'ànim...
S'hi passava hores, dies, mesos guixant noves fórmules a la pissarreta que tenia al seu laboratori... esborralls de fracàs. Fins que el son l'agafava amb les mans a la massa i es quedava adormit, solitari, sobre la taula.

Sense saber que, mentre somiava o malsomniava, al portallapis s'hi vivia una autèntica revolució... i els llapissos saltaven esbojarrats assetjant el pobre paper adormissat, que no tenia més opció que donar-se als seus plaers...
Al matí, la goma, i a canvi d'una important suma de pessigolles punxenques, ho deixava de nou tot en ordre.
I el científic sempre s'aixecava havent somiat el mateix: que els llapissos prenien vida. Era el seu somni. Algun dia ho faria realitat!

Comentaris

  • Quina fantasia...[Ofensiu]
    LLIRIDAIGUA | 07-05-2005 | Valoració: 10

    si realment els llapis escrivissin sols m'agradaria perqué si un dia tingues pressa li diria- escriu aixó si-us-plau que estic cansada-o-que estic cansada-realment es molt divertit !!!
    M'ha encantat i ha sigut tota una aventura llegir-lo

    Adéééu!!!
    Una abraçada !!

  • XvI | 14-04-2005

    que gran! "corsecar" m'encanta aquesta paraula. Pobre científic, boig?

  • Ostres![Ofensiu]
    AtzaVaRa | 27-01-2005

    Molt divertit, Barbablava! M'agrada com ho expliques, com transmets aquesta fantasia. Pobre cinetífic boig...que continuï intentant!
    Un relat senzill i somiador.
    Una abraçada,
    AtzaVaRa

  • No només[Ofensiu]
    Olympia | 09-01-2005

    les paraules llisquen de la teva ment a la teva mà i de la mà al paper per descriure escenes de desig, d'amor, del que és més humà... sinó que veig que també omples el paper amb lletres de somni. He llegit el teu relat amb un somriure. Sempre és un plaer llegir-te.

    Gràcies, també, pels teus comentaris.
    Una abraçada,

    Olympia

  • somiar no és una bogeria...[Ofensiu]
    ROSASP | 05-01-2005 | Valoració: 10

    Quin conte més bonic, sembla tenir vida pròpia quan el llegeixes, igual que els llapissos i la goma. Està molt viu el somni d'aquest pobre científic boig romàntic. Voler que els éssers inanimats parlessin per ells mateixos, saber que sentien, es pot ser més terriblement romàntic i somiatruites...
    Jo m'hi sento bastant identificada, sempre somiant, fent parlar els plàtans, les peres, les madalenes, les galetes que corren a llençar-se a la piscina del meu batut de soja, però no m'hi puc resistir a que tot tingui una miqueta de vida, també sóc somiatruites i romàntica.
    I a més a més m'ho passo força bé...
    De veritat que m'agradat molt, es fluid, original i encisador .
    Aprofito per donar-te les gràcies pels teus comentaris, és una manera diferent i màgica de compartir.
    Que tinguis una bona nit de Reis i un bon any!

  • El fantastic ets tu.[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 05-01-2005 | Valoració: 9

    Estimat amic, acabo de arribar, he tirat la bossa de roba he engegat la dutxa, i el ordinador, o potser al en revés. tan i dona,
    que et puc dir? records dels teus oncles otomans, o de un vaixell del golf de Hisli-Adminia. que va preguntar per tu.?
    Tot el que et diria se que en el fons serien records teus. Simplement et volia donar les gràcies per el comentari, i dir-te que . . . el els fantàstics sou vosaltres gent com tu que feu possible que d'altres ens enriquíssim amb els vostres relats i ens ho passéssim be.
    Deixem, avui, Rey Barbablava, demanar-te un petit regal,
    No canvieu, sigueu tot l'any així.
    força abraçada.
    M.de L.

  • Gràcies[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 03-01-2005

    El nou arbre va prenent certs matisos, d'aquí i d'allà, més de la llunyania que de la proximitat... però sempre sobre el fons de la imaginació i allunyant-se d'aquells que el volen transplantar sobtadament a la realitat...
    Doncs crec que sí, que necessitem més dosis de somni al món, sense deixar de tocar ni que sigui amb la punteta d'un peu la realitat...

    I a la Thalassa li diria que si vol abraçar al meu científic boig, el trobarà a les profunditats del somni... Però, per si de cas, dir-te que la imatge d'aquest cinetífic me la va inspirar el cantant d'un grup que es diu "Eels", mirant el seu vídeo "Last stop: this town", del que no n'entenc la lletra... però al vídeo aconsegueix donar vida a una pastanaga. "Eels" vol dir ànguiles. I els somnis tenen tacte d'ànguila, doncs mai es deixen agafar. Per això molen tant, suposo!

    Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres escrits i comentaris!

  • potser..[Ofensiu]
    aina | 31-12-2004

    quan tanquem els ulls tots entrem en una mena de bogeria i intentem fer palpable allò que desitgem, o almenys molts cops ens agradaria! però cada cosa al seu món, o no, potser si s'aboquessin més dosis de somni al món real tot seria millor.
    M'agrada la teva biografia, ja ha agafat color el nou arbre?

    Bon any, una abraçada

  • Thalassa | 30-12-2004

    tendre...M'han entrat unes ganes irrefrenables d'abraçar aquest boig...

    Una abraçada!

    Thalassa

  • M'agrada comprovar[Ofensiu]
    Maragda | 28-12-2004 | Valoració: 10

    que també saps escriure contes, i que la teva imaginació també pot arribar a les meravelles. Aquest, m'ha fet recordar el temps en què solia llegir-ne de fantasies. Quan era petita, i no tan petita, adolescent, m'empassava amb voracitat les rondalles d'en Grimm, de l'Andersen i també les mallorquines, recollides per en Jordi des Recó. Concretament, el teu, m'ha transportat al "Trencanous de Nuremberg" on unes joguines també prenien vida d'amagat, a les nits. I sempre vaig tenir la secreta esperança que el somni es fes realitat. I això que no sóc científica, ni boja... o això em penso!

  • Efectivament, o no tant fantàstic![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-12-2004 | Valoració: 10

    És original i engrescador. M'ha agradat. Què dirien els llapissos si poguessin parlar... I les màquines d'escriure, i els ordinadors.
    Algú va dir un dia que la bogeria feia frontera amb la genialitat. No amb aquestes paraules, una mica vastes, ho reconec. Però tenia raó, crec, pel que fa al sentit de l'expressió. I m'adhereixo als comentaris de la brideshead en aquest sentit (tranquil·la, brideshead, avui mateix, fa poca estona, m'ha passat amb tu, això de la valoració; de fet no deixa de ser, crec, quelcom més secundari)
    Salut als dos i especialment a tu, BARBABLAVA, per aquest somni... potser no tant irreal.

    Vicenç

  • Valoració, valoració !![Ofensiu]
    brideshead | 27-12-2004 | Valoració: 10

    Perdona, perdona, em passa sovint, quan m'engresco a escriure m'oblido els punts! Un deu, sí senyor.

  • Bogeria o...?[Ofensiu]
    brideshead | 27-12-2004

    Estupenda aquesta fantasia que has escrit... la dualitat realitat-ficció em porta a no saber si el científic, tot i provada científicament la seva bogeria, no està tan boig com els llapis, que es posen a escriure sols quan ningú no els veu... perquè, escriuen o només és un somni?
    M'ha fet somriure el teu conte, m'he imaginat la taula, el savi dormint, els llapis escrivint, la goma tremolant de pessigolles...
    Un nou registre teu, que no sabia. Hi ha alguna especialitat literària que se't ressisteixi, estimat Barbablava?

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

75194 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.