Petit àpat de converses i somriures

M'has enxampat feinejant. Enllestia el teu missatge rellegint els mots que fan cua a la safata de sortida. No és excés de perfeccionisme. Cada paraula que t'envio és un instant amb tu, un instant que viuràs un altre dia. Per això les trio amb cura, les coses que vull dir-te, com la mare tria les millors verdures de l'hort pel fill foraster que avui dinarà a casa. Aquesta és tendra, aquesta la veig marcida, aquesta està macada, aquesta massa aigualida.

Heus aquí el meu correu d'avui, un petit àpat de converses i somriures.

L'entrada ha de ser llaminera, no fugissis abans de seure a taula. Potser una mica de vermut per dibuixar-te magranes a les galtes? Més aviat no, ves que no t'enganyi els sentits a deshora. Millor un pica-pica de mots saltejats per anar fent boca. Llavors una amanida fresca, maridatge de dolços i salats, convé que em distingeixis però em neguiteja que em comencis a conèixer.
Si de cas desaré les engrunes d'amor envermellit de vergonya aixoplugades sota un bosc de paraules fresques.
Apa cuinera fes-ne via que el segon ha d'arribar al punt de temperatura i mida. Servirem un paràgraf d'ànima a la brasa, sé que els arrebossats no t'afalaguen i els fregits et fan mala digestió. Si de cas hi afegirem unes petites síl.labes d'alegria, no fos que algun fragment resultés mandrós d'empassar.

Per acompanyar les postres trauré un vi dolç de collita pròpia, sempre fa el fet si algun dels textos s'hagués excedit per voler retenir-te.

El que més em costa és el comiat, com dir-te que em dol veure't eixir de taula i alhora sóc feliç d'haver-t'hi tingut..