Amor i silenci. Primera lliçó i Segona alegria

28 de gener de 2007
Primera lliçó. La paciència

La primera lliçó que em dónes per aprendre.
Cap notícia teva des de dimecres. Jo també et vaig fer esperar tres setmanes, no en fa pas gaires. Llavors només et coneixia les paraules.

Tu encara no ho saps. Però he triat d'estimar-te. He decidit que vull que et passin coses bones. I com que no tinc cap altra eina sino les meves paraules, te les aniré donant mica en mica. Déu vulgui que sàpiga quines escollir cada dia. Que sàpiga quines enviar-te per a que et facin bon servei. Accepto amb por on em porti aquest nou repte.
Amb la por que em deixis de banda, sense l'oportunitat de saber per què.
Amb la por que et deixis de banda, sense l'oportunitat d'haver-te entès.
Amb la por que aquesta nova lliçó que vull aprendre es perdi quan l'enfronti als meus anhels.
Amb la por de perdre't abans de començar-te a tenir.
Amb la por que la pèrdua m'enfonsi de nou, i de nou haver-me de construir.
Amb la por de tenir-te i fer-te mal sense voler, perquè aquesta manera d'estimar no sempre és benvinguda. A vegades topa amb altres maneres d'estimar, i no s'acaben d'entendre.

I per què no, amb esperança. Que aquest nou, incipient, petit i tendre amor em farà créixer.
Si estimo creixo, si creixo aprenc a estimar per a seguir creixent.
No t'espantis, no te'n faig responsable d'aquesta decisió. Sóc jo qui tria caminar al ritme del que sento.

Res més puc dir-te avui. Només desitjar-te que aquesta nit, a l'hora maleida que els ulls s'obren a contracor, sentis un petit alè per dins, una mena de rierol d'aigua cristal.lina que et faci somriure i confiar.


2 de febrer de 2007
La segona alegria

Aquest matí eres a la bústia.
Els ulls anaven més de pressa que el cervell a llegir-te. Havien intuit que allò que deies m'agradaria. No vulguis saber les vegades que t'he llegit. Encara bo que només eren una quinzena de línies, si n'haguessin estat més, m'hauria endeutat d'hores amb el dia.

I la darrera frase, 'un petó sobre un somriure' ? L'he imaginada de mil maneres tal com deus haver previst, per dir-me molt i no dir-me prou.
T'he somiat amb tant d'encert que per res més no servia. Els fulls eren transparents, les converses efímeres. Només em venia de gust llegir-te i somriure.

Aquesta part d l'amor, la de les paraules escrites, és la més estranya. T'adones que t'estimo entre línies? Alimento el sentiment amb les mateixes comes, punts i accents que tant es troben a les cartes comercials com als llibres de cavalleries.
I t'he d'imaginar enmig d'aquest anònim concert de síl.labes ?!
Premo encara més fort les barres, acoto el cap i accepto el repte. I t'estimo amb paciència, línia rera línia.