Tot esperant la consciència

Com tants d'altres matins, t'has llevat amb l'ànim d'arreglar el món. El teu món.
Mentre surts de casa, segueixes pensant que tens just a la vora dels dits la resposta màgica, el 'clic' que activarà aquella part que encara no has explorat. La consciència.

I mentre el matí avança, segueixes confiant que sense moure't, així ben quiet, arribarà el raig de llum que diuen il·lumina els que comencen a aprendre.

A migdia, el primer zum-zum de suau angoixa surt a queixar-se d'un matí malversat en esperes. Però aquesta confiança cega que vas atorgar-te poc després de néixer, quan tot l'univers del benestar es resumia al pit de la mare, i que ara perpetues al pit d'una mare imaginària, aquesta confiança abans ingènua i ara desfassada, silencia les veus dels nans. Malgrat ells s'entestin a recordar-li al cervell l'eterna lletania de deixadeses i maldats - com si no la tinguéssis apresa! -

A mitja tarda, mentre l'espera i el sol d'estiu es retroben a la migdiada, els nans, aprofitant la teva horabaixa, envien exèrcits de fletxa enverinada de dret a l'enteniment que encara resta en vetlla. Beneit. Segueixes esperant? T'adones de la fila que fas, assegut, ajagut en tu mateix somiant que algú et desvetlla?
Encara vius arrapat als mugrons de la mare? Encara creus que la història de la vida s'escriu només amb quatre pensaments i bones paraules? Quants cops t'hauràs d'endinsar al mar? Quants cops hauràs d'empassar aigua salada i tossir la pols de les entranyes?

Al capvespre, quan el sol unifica els colors de l'existència, acotes el cap, abaixes mirada i plores una llàgrima. La més sincera, la més traidora. La mateixa llàgrima d'ahir més o menys en aquesta hora.

Signes la quitança del dia abans que les estrelles comencin a explicar-te la lliçó de la immensitat. Quan la primera d'elles encén l'espelma i treu llapis i pissarra, ja t'has amagat dins de casa. Perquè així, de fosc, no et veus la vergonya cisellada a la cara.

Aquesta nit et remouràs al llit, costarà adormir-te. I somiaràs amb dones embarassades i pel·lícules velles d'aventures. Desitjant en la part de tu que has creat a mida, que demà l'engany arribi fins més enllà de migdia, perquè saps que cada vegada et costa més defensar la lluita sense espasa del teu silenci esfereïdor davant el jo més profund i real de la teva pròpia vida.