Perquè encara t'estime

Dos quarts de les dos de la matinada i encara no havia pogut adormir-me. Tu em voltaves pel cap, com algú qui m'estimaria que estigués sempre amb mi, amb el teu somriure, els teus ulls, la teua forma de caminar. Tot allò m'encisava.

Recordava com et posaves quan vèiem una pel·lícula a casa, i que sempre ens abraçàvem. M'agradava la teua flare, tan fresca, tan suau... després ens besàvem, fins el punt en el que els nostres cossos es necessitaven l'un a l'altre.

Enyorava aquelles nits en les que les teues mans exploraven el meu cos sense vergonya, però d'una forma suau i intensa. M'agradaven els teus besos al coll, al pit, al melic… i aquelles pessigolles que sols tu em sabies fer.

Després començava a explorar el teu cos. T'agradava que et murmurara a l'orella. Gaudies. Alhora acariciava els teus pits amb molta tendresa. Les nostres mans eren insuficients, volíem fondre's un amb l'altre, ser un sol. Tot i que els nostres pits es tocaven, ens abraçàvem… aquella distància era massa gran. Volíem ser l'aigua que es barreja. Volíem ser el foc.

Quin ventall de sentiments en tan poc de temps. La passió no ens deixava, sinó que ens invaia cada cop més.

Poc a poc vaig entrar dintre teu. Per fi començàvem a ser un. Volia seguir així per sempre més. Em feies sentir especial, un plaer inimaginable. Quan ja acabàvem romaníem abraçats una llarga estona. M'encantava estar amb tu.

Però no era així ara, estava sol al llit, pensant en tu. No hi havia lloc al meu cap on no estigueres present. T'estimava. Però això eren temps passats. Ara t'estimava en soletat.