Però és que el dia no donava treva a la nit

Un relat de: Iona
Vaig decorar el sostre de l'habitació amb adhesius brillants amb forma d'estels. Quan em ficava al llit, m'entretenia mirant-les, traçant línies imaginàries i unint-les formant constel·lacions. Però la seva fosforescència sempre s'acabava esgotant, i les ombres sempre acabaven donant pas a la foscor de la nit.

Sempre el mateix. Una mena de bola. Jo sobre ella. No una bola qualsevol. Una bola que a poc a poc es fa petita. Jo sobre ella. Jo mirant-me els peus. Jo veient-me els peus cada cop més grans. Jo veient la bola cada cop més petita. Jo sobre ella. Jo veient com els peus ja no hi caben. I caic, i xisclo, i em desperto.

Em deien, tranquil·la, aquests malsons ja marxaran. Ja veuràs. Pensa en coses boniques.

Van passar els anys, els estels perderen brillantor, s'anaren desenganxant, vaig créixer, vaig abraçar nous horitzons. Potser un dia podré deixar definitivament enrere el malson dels abusos dels quals va ser víctima la nena que un dia vaig ser.

Comentaris

  • Malson?[Ofensiu]
    Prou bé | 30-11-2021 | Valoració: 10

    Resultat d'experiències terribles que no crec se superin mai del tot. Molt ben relatat. Fa que de mica en mica entris i comparteixis l'angoixa!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Iona

Iona

54 Relats

176 Comentaris

11060 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Durant el confinament vaig provar això que en diuen escriure i ves per on em va agradar. Ara, novella en el món de l'escriptura, vaig fent, desfent i aprenent.

El meu blog: Despullant sentiments de Iona