Peresa a la matinada

Un relat de: Vicent Terol
Fèlix es desperta al llit i, amb la ment poc clara encara, calcula que deuen ser les quatre o les cinc de la matinada. Mira el mòbil: 3:27. Ha estat somniant que anava pel carrer sense trobar un lloc on pixar. Fèlix té ganes d’orinar, sí. Vol alçar-se i anar al lavabo, però es diu a si mateix que esperarà una mica, que s’està molt calentet i còmode al seu matalàs nou. La mandra guanya a la incomoditat fisiològica i a Fèlix se li comencen a barrejar els pensaments conscients amb intermitents escenes oníriques. Acaba adormint-se de nou.

Un malson on Fèlix perd la feina per haver insultat el cap precedeix el despertament sobtat; sent una forta pressió a la bufeta urinària. Agafa el seu Samsung i comprova que són quasi les cinc. Ha estat dormint malament i ara es troba en total estat de vetlla. Fèlix vol alçar-se, però, d’alguna manera, camufla aquest desig: disfressa la peresa amb una mena d’autoengany evasiu, concentrant-se en planificar a la ment un viatge de treball. Després, altres pensaments s’hi uneixen, creant un calidoscopi caòtic d’assumptes diversos. “Què collons fas??”, diu en veu alta. “Hauré d’anar a pixar algun dia, no?”, autoironitza. S’adona que són ja dos quarts de sis.

Fèlix s’alça del llit de cop i camina fins el lavabo. Sense encendre cap llum, s’asseu al vàter i engega el calefactor, seguint el seu costum de no orinar de peu per tal d’evitar gotes fora d’on toca. L’eixida del pixum li provoca un gran plaer, en el qual es delecta; al moment, és envaït per una sensació de plena tranquil•litat. Es troba còmode i relaxat, assegut a la tassa. Opta per no alçar-se de seguida i llegir, sense presses, les notícies al mòbil. Gaudeix d’un interessant article sobre l’ètica dels polítics, però el text és llarg i arriba un moment en què els ulls se li tanquen…

Fèlix es desperta assegut al lavabo. Entra una mica de llum solar a l’estància. “Quina hora deu ser?”, es pregunta. Busca el smartphone i no el troba… fins que s’adona que li ha caigut dins el vàter.

Comentaris

  • La mandra d'alçar-se del llit[Ofensiu]
    F. Arnau | 21-01-2013

    El teu relat em fa evocar vivències quotidianes, encara que jo no tinc mòbil, però sí que és veritat que a les hores de les que parles (des de les tres fins les sis de la matinada), el nostre cos està en un estat de desconnexió total, que li fa prendre decisions com les del personatge del relat. Ara bé! També cal dir que quan ens fem majors, les ganes de pixar no les podem aguantar, siga l'hora que siga... La pròstata!!!
    Salut!
    FRANCESC

  • Pot passar[Ofensiu]
    Atlantis | 20-01-2013

    això de la mandra d'aixecar-te per anar a orinar i que ss t'emboliqui amb els somnis...El que m'ha fet riure es el final assegut i adormit sobre la tassa del water i amb el mòbil dins. M'he divertit!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

115 Relats

347 Comentaris

81330 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com