Cercador
Perduts a l'eròtica dimensió
Un relat de: Emelkin- Compartir:
Saps amagar-me astres entre la pell
entre un univers d'eternes carícies.
Em dius que guardes les claus d'estrelles
rere els teus ulls.
Admiro el cosmos del teu iris
quan se'n riu del meu caos
i l'absorbeix d'un moviment de celles.
Em tens al davant,
perdut a una nebulosa de matèria amorosa
i sols sóc capaç d'estimar-te.
I ara amenaces
de convertir el meu cor en una supernova
i sols sóc capaç de tornar-te a estimar.
Em llences paraules prohibides,
que són bombes de rellotgeria,
i em dius que guardes el cable vermell
entre les teves cuixes.
Admiro el discurs del teu somriure
quan se'n riu del meu tremolor
i l'absorbeix d'un gemec.
Em tens al davant,
perdut entre el somriure d'uns nous llavis
que ja no puc deixar de palpar.
I ara amenaces
d'arrencar noves dimensions amb unes mans
que no deixen de tocar-me.
Ens perdem en un mar de suor
i anem llençant anhels fugaços als dits
que dibuixen galàxies al nostre sexe.
Ens anem quedant sense veu a petons
i el plaer ens va entendrint els ulls
que semblen vessar l'amor que inunda
tota l'habitació.
Em dius "t'estimo" amb el fil de veu que et queda
i et quedes muda amb les tisores dels teus propis gemecs.
Ara tu comences a tremolar, te n'adones que el teu cosmos
és fàcilment pertorbable i abans no t'intentes aturar
Ja t'he robat totes les claus i he fet esclatar
La nostra caòtica dimensió.
Comentaris
-
l'erotisme...[Ofensiu]Capdelin | 23-06-2006 | Valoració: 10
mou el món, fet de carn de planeta.
Però tu disfresses elegantment aquesta carn amb metàfores dignes i com Picasso pintes totes les dimensions sobre una única pell de llenç.
L'erotisme no és tot allò que bomita la barroeria crua, sinó tot allò que deixa entreveure el pinzell fi i subtil.
Et dedico un poema cúbic:
"Un moviment sísmic
sacsejà tots els elements
del quadre
i formà a Picasso."
Una abraçada, geni poètic! -
envejaaaaaaaa[Ofensiu]AnNna | 23-06-2006
enveja moltíssima, i ho saps....
-
Sexe com a font de plaer i de bellesa[Ofensiu]gypsy | 22-06-2006 | Valoració: 10
Sempre la bellesa, sigui quin sigui el tema triat.
És la petita gran diferència, aquesta línia tan estreta que separa el bon gust de la vulgaritat o barroeria.
Un poema sensacional, transmets totes les emocions i l'alegria de donar-se a un altre.
Felicitats!
gypsy -
mmm...uuaaauuuu...aarggg...uuffff... [Ofensiu]Àfrika Winslet | 22-06-2006 | Valoració: 10
Jo també vull quedar-me atrapada en l'eròtica dimensió!!!!! On sóc els eròtic-forats negres???
Deu ni do, t'ho has currat força i, a més, el teu poema desprén un encís i un amor per la teva xicota (li puc dir xicota, oi??) que gairebé em fa enveja! (de la sana! si és que n'hi ha...) Enhorabona pel poema però sobretot per aquesta capacitat d'expressar amb versos el que sents i per la "poca-vergonya"... jejeje!!
Ai, ai, aaaiiiiiiiiiiiiii!!
Que el petit Gerard
està enamoraaaat!! :p
Una abraçada, nanuuu! -
UAU[Ofensiu]Txell Pellicer | 22-06-2006
Ho trobo... sensacional!
Ho he vist als ultims publicats i lhe llegit dos vegades seguides...
De veritat, respon al titol que li has donat!
Sort,
Pell
Valoració mitja: 10
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186364 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73