Cercador

Llista categories

Perdut

Un relat de: Matheu

PERDUT

Ressegueixo l'ombra prohibida del seu cor
¡quina immensitat!
mentre recorro el carrer de sempre
¡quina soledat!
intentant defugir del mantell punxent d'estels
¡quina multitud!
d'un altre cel que vaig palpar molt proper
- però això fou ahir?... ¡quina infinitat!-

Ho reconec sincerament:
¡com es vestí d'il·lògica
la meva il·lusió inconscient
al bell mig
d'aquella dolça vetlla,
mentre perseguia la lluïssor
d'un estel
que encegat veia tant proper
al meu cor enamorat!

I em pregunto...
aquell regueró
que es mantenia nit i dia brillant,
segueix, fidedigne, el camí desitjat? ...
o també defuig, presoner
pels avatars del destí,
en el traç inconsistent
d'un cel que no l'escolta,
ni tant sols quan
l'escalf d'un sentiment
vol ablanir la seva cuirassa lluent
per apropar-se un xic, suaument,
al rumb d'algun altre cos,
abillat d'amic, que el crida
enlluernat, exclamant tendrament
lo molt que l'estima?

Dubtós... i entristit,
només em queda el consol
d' aplanar el cap a terra...
on s'escampa l'ombra prohibida de l'estel
¡quina soledat!
mentre recorro el carrer de sempre
¡quina immensitat!
intentant defugir dels favors d'un cel
¡quina infinitat!
que em deixà entreveure
un sol batec del seu cor.

.Però tot això fou d'ahir...
... ara em vaig difuminant com un baf,
perdut en la multitud.

Comentaris

Afegir comentari

de ben segur que tu mai et perdràs[Ofensiu]
DANA | 02-04-2008 | Valoració: 10
Hola MAteu
Felicitats pel teu "perdut", tal com et deia no crec pas que mai et puguis arribar a perdre, perquè sempre retrobaràs el camí, encara que només sigui el camí de la poesia, que et donarà vida tant a tu com als que et llegim.
Gràcies per deleitar-nos amb els teus escrits.
Un peto.
Dana
...[Ofensiu]
Clar de lluna | 09-03-2008
...bon joc de paraules! Un poema trist... M'ha agradat!

Benvingut a RC, jo també sóc bastant nova en aquesta web, però enganxa! Et pots passar pel fòrum que hi ha reptes molt interessants!

Respecte el teu comentari, primer de tot gràcies! I sí, segurament tens raó, el fet de ser dona ha influït, i sí, aparentment potser no és el mateix, tot i que hauria de ser-ho, si es tracta d'un home o una dona!

Fins aviat, un a abraçada!
CELEBRO TROBAR-TE[Ofensiu]
Jaumedelleida | 07-03-2008
No saps la il·lusió que m'ha fet veure't publicat el teu primer i excel.lent poema a Relats. Com sé que en tens el cistell ben ple, sé que poc a poc amenitzaràs als lectors amb un bon reguitzell del teu bagatge cultural. Endavant doncs !!

l´Autor

Matheu

17 Relats

43 Comentaris

15928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Afegir a preferits

Biografia:

Nascut a Granyena de les Garrigues, en plena primavera de l'any 1957. Aquesta casualitat estacional l'ha marcat des de sempre, impregnant-lo d'un perfum peculiar que tant aviat pot obrir els seus porus "literaris" com produir-li una hipersensibilitat bronquial. Enamorat del llit, tal cop s'hi ha passat massa jorns de la vida, qui sap si per mandra o per manca de salut. La lectura li feia d'amant des de l'adolescència, fins que se'n avorrí un xic i la canvià per l'escriptura. Amb ella ha tingut una prole de fills pseudo-literaris, molts dels quals encara romanen reclosos a la seva llar, per temor del pare a que li embrutin el nom. Diuen d'ell que no deixa de ser un rar espècimen rural, aficionat a l'art d'escriure, de formació autodidacta, que aprofita les aturades de sa maleïda fibromialgia per endinsar-se en un jardí il·lusori, on buscar la pau de l'ànima conreant parterres de preci(o)ses paraules. Tot i els anys passats, encara està submergit en la bombolla primaveral, envoltat d'amor i lirisme, conservant-se com un capoll que fa temps que apunta però no acaba mai d'esclatar.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >