Cercador
Pèrdues
Un relat de: nousica- Compartir:
Aquest és un crit de socors. Voldria demanar que algú em salvés. Del buit. Del ressentiment. De la ràbia. Del dolor.... Però això no és possible. Qui és capaç de posar-se a la pell de l'altre fins al punt de saber que sent?
Qui sab trobar les paraules màgiques que apaivaguen aquest estar i no, sentir i fugir, desitjar i acomodar-se?
I qui estaria disposat , en trobar-les, a ser generós i compartir-les amb mi?
Només un mateix pot entrar dins del seu cor. Però com reconèixer-lo l'idioma que parla?En quina acadèmia l'ensenyen l'idioma del cor? A quina escola em podrien explicar com canviar el dolor per l'alegria de viure?On podria aprendre a eliminar el ressentiment d'avui per recuperar la bondat d'ahir? Es pot?
La comprensió es definitiva, però, és possible tornar enrere després d'haver comprés? Es possible recuperar la ingenuïtat després d'haver comprés?
Llenço la meva crida des d'aquestes pàgines. Si us plau, si algú ho ha aconseguit, li agrairia que m'ho fes saber. Seria suficient per iniciar el camí.
Comentaris
-
estic[Ofensiu]AnNna | 09-08-2006
en els mateixos dubtes que tu. Quin idioma parla el cor? Com escoltar-lo? Com canviar tristesa per alegria? Com donar-li ànims?
Qui sap... [sap, amb P, i no amb B com l'has escrit tu ;P]
quan ho sàpigues avisa'm a mi també, si us plau...
petons,
annna** -
Hola!![Ofensiu]Sol_ixent | 11-06-2006
He trobat el teu raconet per sorpresa, m'ha agradat i crec que no serà pas l'ultim cop que et llegeixi!
Ànims i petons!
Sol_ixent -
Una rialla amb força !!![Ofensiu]Angel Negre | 30-04-2006
Primer que tot benvingut/a, acabes d'entrar en una gran pagina, plena d'amics i companys que en mes o menys mesura a tots ens ha passat algo semblat, i de vegades llegint-los pots arribar a trobar la solució.
De fet només tu ho pot fer, i es possible només cal voler-ho, aquest mon està ple de gent, n'hi ha de totes les maneres. Hi ha gent que escolta, hi ha gent que parla i hi ha gent que n'és capaç de compartir les coses.
Busca i trobaràs, i si no trobes demana auxili, i de ben segur que algú et donarà el socors.
Collons quin rotllo, et seguiré llegint, i endavant amb força, el que hi ha per veure es molt maco, està per descobrir, en canvi el passat ja es historia.
Una abraçada company/a, i segueix escrivint es maco el que fas
gege