Per el meu fill nonat

Un relat de: Manuel de Lino

No sap ningú fill meu estimat, el nostre secret que el cor be en guarda .
Mort et creuen tots i ben soterrat, però encara vius i alenes en mi.
Quan als matins hem desperto et veig encara com tots els dies, al meu capçal, saben que hem donaràs força per començar el dia.
Vens corrents a mi per fer me un peto i et llances al coll, com tan sols tu sabies fer. I així abraçats restem una estona. Fins que entra la teva mare, i ens veu xerrant.
- Altra vegada parlant sol, - hem diu- Mentre hem passa la ma per el cap i m'eixuga la primera llàgrima del mati. Desprès en vindran d'altres.
A meitat mati baixes, al taller, sempre en les teves millors robes. Jo tremolós de goig i plaer, et veig rondar entre els ferros, esperant que posis tot el teu ésser sabedor.
Es clar que et veig, es clar que hem mires, ets tu qui esta aquí !!!.
La gent que hem mira pensa que soc foll, quan la segona llàgrima del mati hem trau la pols dels ulls.
Però si jo et veig.
El teu esperit mirant i callant, sense dir res me esta parlant.
Ara entra el teu germà, i tot el que tu vols ell me ho diu, el teu germà que te la teva mirada, el teu somriure, les teves paraules, el teu germà que ets tu fet home.
Ara tot es dolç i pur, quin benestar, que hi ha en mig del soroll del foc.
Sou dos i sou un, som tres i pensem com dos. Quin misteri que ha fet Deu.
Ara veig que et pareixes a la teva mare, sofrida i callada, amb els cabells rossos i la pell blanca de nina, mirant-ho tot i somrient. Jo volia que fossis així.
Ara se que tampoc me hagués importat que fossis una xiqueta.
Això, no hem va importar mai, potser perquè no et vaig a arribar a conèixer. Fins i tot ara que hi penso els àngels no tenen sexe.
Estic cansat per les nits, ser foll es molt cansat fill meu.
Desprès de fer els petons a la teva mare i al teu germà i de gitar-lo al llit, vaig darrere teu.
Mai tens presa, tens tot el temps del mont . . . i vols jugar.
- Pare, pare juguem.
- Si fill meu, juguem, a un joc nou, ara i sempre.
Juguem a que ets de aquest mon, i jo et porto en braços per tot el poble, i passem per el pont, i veiem com quan jo era com tu l'aigua passa per davall dels meus peus.
Juguem a veure si així et sentirà la teva mare dintre del seu cor, i sortiràs del meu cap somiador.
Juguem per tenir sempre la il·lusió de la teva enganyosa presencia.
Juguem per fer el miracle del home foll, que plora a la matinada parla tot sol. Juguem perquè jo et vegi tots els dies, i perquè el teu pare mai s'en oblidi de tu.


Al meu fill no nat.


Comentaris

  • La Banyeta del badiu | 06-10-2005 | Valoració: 10

    Jo aquest sentiment t'el entenc mol bé. Vaig estar un temps, molt obsesionada per adobtar una filla, ni el meu home sap la de cosses que jo li deia a la Montserrateta (així s'havia de dir, havia de venir de Costa d'Ibori , i era una nena de color), però la vida ens depara sorpresses i ... la nena no ha vingut mai, ni vindrà.
    Però en el fons del meu cor, la Montserrateta encara hi és.
    Tinc un relat que ho conta:
    LA MONTSERRATETA SONMI O REALITAT.
    Un petonet molt dolç. Pilar.

  • buf! et dec el coment...[Ofensiu]
    Ainoa | 08-05-2005

    Volia mirar com era el teu primer relat, i buf!! ple de snetiment, de pena, d'amor... parles com si la historia fos certa, això és un gran misteri de tots, si el que escrivim és cert o no, sigui com sigui, enhorabona per le p araules, per treure-ho, per escriure.

  • anims[Ofensiu]
    AINOA | 21-01-2005 | Valoració: 9

    Es un relat plé d'amor, quasi bé en fas plorar.
    Sento molt que haigis pasat per aquesta situacio tan dura.
    Anims i una abraçada.

  • QUE ES SENT QUAN SE ES FOLL?[Ofensiu]
    Bruixeta | 14-11-2004 | Valoració: 10

    Jo vaig tenir un abort a la adolescencia, els meus pares ni s'en van enterar.
    Pero el seu record hem persegueix fins ara.
    tambe jo hem vaig torna boixa, per el nen i per el pare.
    ets un . . . per ferme recordar aquet temps.
    Que saps de la vida de les persones?.

  • Molta tendresa [Ofensiu]
    Joan Rovira | 08-07-2004

    Manuel,
    Sempre és difícil acceptar fets com els que ens expliques. M'agradat el que dius i com expreses els teus sentiments.
    Et deixo un poema que vaig fer en perdre una persona estimada. No és gran cosa però els sentiments és fan difícils d'explicar en paraules escrites.
    Que puguis continuar tenint en els teus pensaments tota la màgia de l'amor i continuis evolucionant com a ésser humà en els difícils
    camins de la vida.

    VIVIM EN UN PLANETA

    Vivim en un planeta
    blau de mar,verd de bosc,
    roig de sol i blanc de lluna.
    Curt de nom,llarg en bellesa
    Petit d’amor i de tendresa.

    Plé d’essers diferents,
    que junts, viatgen per l’espai
    en un món envoltat d’infinites estrelles.

    S’obliden tot sovint
    de l’efimera existència.
    I del seu pas indecís
    Per damunt d’aquesta terra.

    Un dia el cos s’adorm.
    L’ànima s’allibera i surt a passejar.

    És de fet, una experiència que tothom ha de passar.

    I en la nit plena d’estels
    ens envien un somriure
    que s’endinse al fons del cor
    i ens ajuda un xic a viure.

    És així com els estels s’omplen de vida.
    I amb tot aquest potencial
    omplen un altre planeta.

    Blau de mar,verd de bosc,
    roig de sol i blanc de lluna.
    Curt de nom,llarg en bellesa
    petit d’amor i de tendresa.

    Plé d’essers diferents,
    Que junts, viatgen per l’espai
    En un món envoltat d’infinites estrelles.

    Una salutació.

    Joan Rovira

  • molt bunic[Ofensiu]
    AnNna | 06-07-2004 | Valoració: 9

    ei... mencanta... gairebe ploro... esta mol be, en serio... uff... moltes gracies per ferme viure a traves dels vostres relats... a fer q oblidi la meva realitat i men centri en una altra. moltes gracies per tot.

  • Bon pare[Ofensiu]
    Miquel Bohigas Costabella | 22-06-2004 | Valoració: 7

    Amb aquest relat demostres que per ser un bon pare, no cal tenir fills.
    Endavant

  • Endavant.-[Ofensiu]

    Es un relat terrible , supsoso tan terrible com real.
    I la força que hi dones és encomiable.
    Una abarçada.-

  • felicitat o tragedia[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 17-06-2004 | Valoració: 8

    No sabria com interpretar el relat, pero me he sentit molt colpesa per aquest relat, tant que me dolt que hagi sortit de un home.
    josepa ( Poble Nou)

  • tambe els homes estimen[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 17-06-2004 | Valoració: 8

    Tendre, emotiu, i coratjos, es com jo ho vaig pasa.
    Margarida (figueres)

Valoració mitja: 9.17

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: