Per a què serveix un famós?

Un relat de: Societat Anònima
Tinc molt clara la utilitat de l’aire condicionat, del cotxe elèctric i del xampú que endarrereix la caiguda del cabell. Inclús, com a culer, crec imprescindible l’existència del Reial Madrid però, per a què em serveix una persona com la Belén Esteban? Hi ha una dada que potser ens aclareix la funció dels famosos: segons el darrer Estudi General de Mitjans, cada setmana més de 12 milions de persones llegeixen revistes del cor. A tall d’exemple, la revista Pronto té quasi 4 milions de lectors. Això em porta a pensar en afegir-me al grup de Facebook que es diu: cada vez que Belén Esteban abre la boca, muere un filólogo.

Però, quins camins ens poden portar a la fama? Al segle XIX, el francès Joseph Pujol es va fer famós gràcies a la seva capacitat d’apagar espelmes i interpretar la Marsellesa mitjançant els seus fabulosos pets. L’anomenat Pétomane actuava al Moulin Rouge de París i el seu esfínter prodigiós li va obsequiar amb la glòria de la celebritat. Va deixar clar que l’essència de la fama consisteix en aixecar-se en mig de les multituds fent alguna cosa estranya. Això és el que realitza el belga Noel Godin, que s’ha especialitzat en llençar pastissos de crema a la cara de personatges populars. Bill Gates i Jean-Luc Godard ja han rebut el seu dolç obsequi. A casa nostra també tenim un d’aquests freaks que volen fer-se famosos. Es diu Jaume Marquet Cot, però és més conegut com a Jimmy Jump i per interrompre amb les seves aparicions qualsevol competició esportiva. La pàgina web oficial deixa clar el seu objectiu: “que el món sencer somrigui amb les seves divertides i genials actuacions. Per aconseguir-ho està disposat a atendre qualsevol tipus de proposició que, si li agrada i ho veu convenient, realitzarà brillantment”. En definitiva, et pots fer famós amb els pets, amb el llançament de pastissos o saltant als camps de futbol.

Tornant a la qüestió del principi: per a què serveix un famós? Proposo diverses respostes. Per comprovar els lamentables resultats d’una operació de cirurgia estètica. Per creuar apostes sobre el temps que trigarà a divorciar-se un matrimoni entre una cantant de pop i un actor que va conèixer temps millors. Per adonar-te de que el temps passa molt ràpid al recordar que la mare famosa que va vendre l’exclusiva del seu embaràs, ara té una filla famosa que ha venut l’exclusiva del seu. En conclusió, els famosos resulten útils. Davant la complexitat de la política, de la ciència, del món laboral o de les relacions personals, els famosos ens ensenyen que la vida pot ser molt simple, tant com els mecanismes cerebrals d’alguns d’ells. Tant sols em resta preguntar quan el Tribunal Constitucional acabarà per reconèixer el dret a ser famós. Perquè, durant els darrers quatre anys, els seus membres ja s’han guanyat aquest dret.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer