Pepe Gotera i Otilio, astronautes

Aquest podria ésser el títol d'un dels nombrosos àlbums que han aparegut fins ara del famós parell de sapastres, creació de Francisco Ibáñez al que públicament li dono les gràcies per totes les bones estones que em va proporcionar quan era un menut en calça curta. Gràcies als seus personatges encapçalats pels inefables Mortadelo i Filemón i altres dibuixants com Vázquez, Peñarroya, Escobar, Cifré, Conti i d'altres varen ésser possibles revistes de còmics com Pulgarcito, Tiovivo, DDT i tot el reguitzell de publicacions d'Editorial Bruguera. Ells varen posar una mica de llum en aquella època de foscor i olor d'encens i maldaren perquè no importés el temps ni l'espai i que qualsevol nit pogués sortir el sol.

El mateix sol que deuen veure immens, poderós, però lleugerament enteranyinat els tripulants del Discovery, que sens dubte devien creuar els dits en el moment de l'enlairament, quan el coet apuntava cap al cel de Cap Canaveral. El precedent de l'anterior missió que va acabar en tragèdia quan la nau feia de tornada l'entrada en l'atmosfera preocupava i molt als tècnics de la N.A.S.A i evidentment molt més als astronautes. Les alarmes es varen encendre quan després d'examinar curosament el vídeo de l'operació els científics varen comprovar que alguna peça de la nau s'havia desprès. Un cop el transbordador en òrbita terrestre i acoblat a l'Estació Espacial Internacional es va analitzar el problema i es va arribar a la conclusió de que el revestiment exterior antitèrmic estava danyat. L'astronauta que va reparar els desperfectes va declarar que utilitzaria les mans per resoldre l'afer i que si no ho aconseguia utilitzaria un fòrceps ( Sembla que avui en dia les proves per anar a l'espai són més exigents que mai: Ara demanen coneixements de ginecologia, o bé la traducció ens va crear una confusió ). Però per si l'instrumental emprat no acabava de solucionar la qüestió va afirmar que utilitzaria una serra (Una serra?. Novament aquí la traducció va fer la guitza, no m'imagino l'heroi Steve Robinson amb tot aquell atuell escandalós sortint a l'espai amb tal eina a la mà). Una altra versió donava també com a primera opció la manual, però si fracassava proposava l'ús d'un tallant (Qui és que no té un tallant a la cuina de la seva aeronau?. Suposo que deu ésser la traducció de cútter) per acabar amb l'últim recurs d'unes tisores (jo crec que s'hauria de sortir directament amb la caixa d'eines). Pensava que per qualsevol contingència espacial era suficient amb un microlàser d'ones magnètiques comprat en el Mediamarkt o bé amb un trepant de raigs C brillant a la porta de Tannhäuser (Blade Runner) però resulta que una modesta i clàssica serra és suficient per resoldre qualsevol problema de mecànica còsmica.

Espero que els problemes de la nau es resolguin (ara diuen que els Pepe Gotera i Otilio de l'espai, Steve Robinson i Soichi Noguchi hauran de tornar a sortir a l'exterior per posar una mica de massilla a prop de la finestra de la cabina) i puguin arribar a casa sense més incidències, però des de que vaig saber que Georges Bush resa per ells, cada vegada estic més convençut de que volar és privilegi dels ocells i que no hi ha res més segur ni més confortable que la nostra vella i estimada Terra.