Pentesilea i les deesses de la plenamar

Un combat èpic, una metàfora imponent, les deesses de la mar solcant les ones en una cavalcada desmesurada, homèrica, desafiant. Com sempre, aportant al present les gestes clàssiques, un paral•lelisme que se’ns fa possible i entenedor.
Em costa, cada cop més, trobar paraules a l’altura de la bellesa de les teves.
Una abraçada.

A la vida hi ha coses que caduquen, però la mar mai no envelleix...Totes les històries que hi succeeixen poden viure eternament dins dels nostres cors si plomes cultes i sensibles com la teva ens les volen fer reviure. Moltes felicitats, Raül! Has escrit un poema magnífic.

Una abraçada molt forta,

Pilar

Un poema ple de contrastos i similituds. La valentia i fortalesa de les surfistes és ben bé comparable a la de les amazones de la mitologia.

M’agrada perquè dins la complexitat del tema, no en sóc pas aficionada, llegint la segona estrofa et sent immers, en unes imatges bellíssimes,,sense adonar-te’n, llavors sents la necessitat de tornar a llegir la primera i és com un miratge.

Et felicito Raül, aquest poemes que ens porten a la mitologia ens fan gaudir-ne i sentir curiositat per ampliar coneixements.

Una abraçada
Núria

es confonen en la platja, a trec d'onades: el mar potser és el mateix, i el petit punteig som nosaltres; els herois, les atlètiques surfistes, les dones belles del passat, el desig d'amor que sempre duem a sobre, assedegats. No sé d'història antiga ni de gestes gregues, però tu em fas acostar en aquest món ignot, dibuixant mapes i rastres del teu doll de coneixements per mostrar-me que la bellesa pot raure en altres fonts de les que no he begut mai. Una abraçada

a

Caram, quina barreja més ben aconseguida, aquesta de la modernitat de les surfistes i el classicisme dels herois grecs! Un punt de trobada a la platja, un bell lloc de per si. què et va inspirar a escriure aquests versos? Sembla un desembarcament, positiu, d'aquest personatge que desconeixia i que espero ens porti bones noves. Una abraçada.

Aleix