Malson

Un relat de: XvI

Et veig pujar al meu vagó de metro i, després de dedicar-me una breu mirada, t'allunyes de mi cercant un seient lliure. M'encanta com bellugues el cul al caminar quan t'allunyes de mi, i et miro desitjant que això sigui el que pretén aconseguir la teva hipnòtica dansa. Per uns instants, em sento empès a separar-me de la porta on em recolzo i seguir-te, asseure'm al teu costat i dir-te que m'agrades, però no ho faig. El vagó és ple de gent que em mira fent-me saber que no em deixaran passar i la teva mirada ja no és a l'abast de la meva. Perdo les forces quan no veig els teus ulls i recordo que estic cansat. Molt cansat.
Les portes tornen a obrir-se i baixo a l'andana. Desapareixes al ventre d'aquell cuc metàl·lic i torno a sentir-me vulnerable. Ho havia oblidat en aparèixer tu. Miro al meu voltant sense obtenir respostes a la meva por. Estic cansat, necessito dormir, dormir fins que el cos em digui "aixeca't Llàtzer"!, però em sento en perill, un perill incert, immediat. Em dirigeixo a la sortida amb pas ràpid. Les escales se'm fan feixugues, inacabables. Al carrer no em sento millor. És desert, fosc. Començo a caminar vorera avall perquè em sento incapaç d'enfrontar-me a una pujada, estic cansat.
Un autobús arrenca de la parada, a l'altre costat del carrer, i et veig asseguda al costat de la finestra. Si només hagués mirat uns segons abans, t'hauria vist allà esperant, a la parada, i hauria pogut creuar el carrer, acostar-me fins a tu, i mirar els teus ulls que m'esperaven. I fer-te saber que m'agrades.
L'autobús s'allunya, el perill s'apropa. No he estat gaire llest deixant escapar aquest bus i l'oportunitat de fugir del què m'assetja. Ara el carrer és buit i el perill més a prop, i jo em sento cansat. Intento caminar més de pressa, accelerar les meves passes. Intento escurçar el carrer etern girant-me a cada moment per tal de veure qui em segueix. Em pregunto què vol de mi, quan ha començat a seguir-me. Em pregunto on s'amaga, darrere meu no hi ha res, només una ombra invisible que creix cada cop que el meu cap mira endavant i minva quan giro el coll per fitar enrere. Camino ràpid, però vull córrer. Decideixo córrer i les meves cames es tornen de pedra, sóc incapaç d'aixecar-les de terra, sóc una mosca atrapada en una teranyina inexistent que corre sense moure's del lloc. No puc córrer. He de fugir del perill caminant, quasi sentint les seves rialles davant la meva impotència, la meva indefensió, cansat, terriblement cansat, al mig del carrer buit si no fos per l'Albert.
L'Albert s'acosta esnifant la fina línea que separa el bé del mal. La seva visió m'alleuja, sé que puc demanar-li ajut: ell és l'únic que pot enfrontar-se al diable sense témer per la seva ànima. Obro la boca, pronuncio el seu nom, i l'Albert segueix acostant-se, rient, aliè a mi. Crido, però de la meva gola no en surt cap so. Crido, corro, no em puc moure, no em puc fer sentir, i cada cop estic més cansat, i sento l'alè de la bèstia colpejant-me el clatell. A l'altre costat del carrer tu camines. Bellugues el cul a un ritme sensual, tan sensual que per moments sento desaparèixer els meus temors fins que l'alè fètid em colpeja de nou. Cada cop més a prop, cada cop més gran, cada cop més difícil d'evitar.
Sento que hauria de saber com alliberar-me del que em persegueix i em desorienta no adonar-me'n. Tenir-ho a la punta de la llengua i ser incapaç de dir-ho.
L'Albert riu la seva felicitat artificial, ignorant el meu sofriment; tu bellugues el cul davant milers d'espectadors, al metro, a l'autobús, a l'altre costat del carrer. L'Albert riu, tu et mous, l'Albert...




Fins aquí el seu somni patrocinat d'avui:
Títol: Fugint
Categoria: Malson
Paquet: Somnalia bàsic. Somnis publicitaris Somnalia, S.A.
Anunciant: Seguretat i Defensa de Persones, S.A.

Si quan desperti vol rebre una carta de presentació dels serveis que ofereix aquesta empresa, enviï un sms amb la paraula "oferta del dia" al 5555.
Recordi que pot contractar el paquet "Somnalia plus" per només un 30% menys d'ingressos per publicitat. El paquet "Somnalia plus" li ofereix la garantia de no tenir malsons ni somnis repetitius. Per contractar-lo truqui a les nostres operadores o enviï un sms amb la paraula "upgrade" al 5555.

Ara la seva ment queda desconnectada de la xarxa. Que tingui feliços somnis!

Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • També en xarxa?[Ofensiu]
    angie | 23-01-2006

    Caram... quin relat!. Ben dut i tot i poder caure en la poca originalitat de viure un somni, tu ho has rematat amb un final excel.lent.

    El començament, m'ha recordat a "Joc Brut" de Manel de Pedrolo, on enlloc d'un cul al metro, eren unes cames a l'autobús...

    L'enhorabona plena de gràcia,

    angie

  • Tot mastegat[Ofensiu]
    Biel Martí | 17-01-2006

    He de confessar que de bones a primeres el teu relat m'ha inspirat bàsicament desconcert. He entrat pensant que trobaria un malson i has posat un cul sensual per començar. Després m'ha agradat el fet del perill incert, ell no sap què el persegueix però té por. La sensació de les cames de pedra que no et deixen moure és típica, però real en els malsons.

    Dues coses molt bones: la frase "esnifant la linia que separa el bé del mal", soberbia. I el final en sí. Deixes entreveure que no només ens ho donaran tot mastegat, sinó a sobre publicitat inclòs en els somnis.

    Un comentari dins el comentari: l'expressió "cuc metàl·lic" per referir-se al metro, jo en faig servir una de semblant a, si no m'equivoco "Extractes del quotidià", m'ha fet gràcia alhora que em fa veure que no sóc el rei de la originalitat.

    No et diré que està ben escrit perquè ja ho saps...

    Biel.

  • Molt bó...[Ofensiu]
    AVERROIS | 28-12-2005 | Valoració: 10

    ...m'has sorprès, sabia que era un somni, però no m'esperava el final. M'agradat, una abraçada.

l´Autor

XvI

22 Relats

92 Comentaris

51425 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Sempre m'ha agradat llegir, i sempre m'ha agradat escriure. Abans, però, escriure havia estat un acte íntim i privat. Amb el primer relat que vaig publicar a internet vaig descobrir el plaer de ser llegit. El plaer de compartir amb el lector la construcció d'una història. Ara, malgrat que els meus relats em segueixen semblant poc dignes de ser llegits, aquest acte compartit esdevé una necessitat. Un desig d'abocar interrogants, sentiments, emocions, que acabaran barrejant-se amb els interrogants, sentiments i emocions propis de qui vulgui llegir-los i fer-los seus.

Relatsencatala m’ha regalat l’oportunitat d’enriquir-me amb els comentaris i consells d’altres lectors i autors i, tot plegat, m’ha dut a participar amb els relats “Recepta secreta” i “Qui perd paga el beure” en els reculls d’autoria compartida “relatsencatala.com versió 1.0” (Ed. La Quadriga, 2005) i “relatsencatala.com versió 2.0” (Ed. La Quadriga, 2006).

Altres bons moments viscuts:

Premi ARC-Catarsi 2011 amb "El llac Cheko"

Premi Ovelles Elèctriques.2012 (IV edició) amb “En la mesura dels possibles”.

Premi Ictineu 2013 (V edició) en la categoria de relat original en català per "El llac Cheko"

Us estaré molt agraït per qualsevol comentari que em vulgueu fer. Necessito que em critiqueu si veieu la menor esperança que amb això pugui millorar ni que sigui una mica.

També em podeu llegir a www.relateria.com

El meu mail: axlroig a gmail.com