Pas de solitud

Un relat de: gypsy

Què va quedar després del naufragi?
Va recollir els bocins escampats
de secrets innombrables,
obscurs
de pors arrelades
dins el seu esperit,
la música d'un violoncel
amorosia la cerca entre la runa,
runa de records esfondrats,
d'emocions nues,
desballestades
com una mare
amb la mort als braços;
recollir el que resta
i mirar de compondre
una nova simfonia,
provar de somriure,
enganxar els trossos amb cura
i posar-se novament
l'ànima convulsa
feta de retalls covards
de realitats viscudes;
tremolar,
marxar,
desfer el camí,
saber perdre la partida
contra un mateix
sense que cap llàgrima
ens vessi enfora.


gypsy

Comentaris

  • Increïble[Ofensiu]
    Queca | 26-04-2007 | Valoració: 10

    M'has ensisat ninona (de fet, ja ho estava des que et vaig conèixer). Gràcies per compartir amb tots nosaltres la teva màgia i tendresa.
    Mai estaràs sola! Pensa que per aquí ronda una Queca que et recorda.

    Mil besades reina!!

  • runes de solitud[Ofensiu]
    Avet_blau | 26-04-2007 | Valoració: 9

    reconstruir les runes,
    despres de un naufragi,
    amb els sentiments , els desitjos , ilusions
    escampats i malmesos.
    refer, serenament i amb resignació
    detalls i batecs,
    i refer la vida,
    com si tal cosa,
    començant altre cop
    una pagina nova

    magnific !

    Avet_blau

  • ......... captivador [Ofensiu]
    antoni_5 | 23-04-2007 | Valoració: 10

    Un poema ple de sensibilitat , emocions i sentiments
    obridor d'escletxes profunds ..... dins el seu esperit ,
    de pors arrelades i obscurs , secrets innombrables,
    fascinant i plaent-te com sempre llegir-te .
    un petó molt fort !

  • escaldot | 22-04-2007 | Valoració: 10

    no sé com peró m'ha vingut Grecia al cap, potser per ganes de fer un viatge de recerca d'un mateix, d'unes llagrimes que s'han escolat galta avall....potser davant d'una amanida amb aroma de flor d'orenga.
    Com una esplèndida caiguda d'ulls davant de la remor que sembla que esquitxa un mirall.

    i mirar de compondre sempre una nova sinfonia,
    provar de somriure i recollir totes les emocions..
    encara que sigui d'entre la runa.

    un petó molt fort!!

    gracies pls teus comentaris...
    i com tu dius...

    VISCA LA TERRA !!!

  • Crua solitud aquesta que descrius[Ofensiu]
    Frida/Núria | 22-04-2007 | Valoració: 10

    "d'emocions nues,
    desballestades
    com una mare
    amb la mort als braços;
    recollir el que resta
    i mirar de compondre
    una nova simfonia"

    Un poema magnífic!

  • Està molt bé.[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 20-04-2007 | Valoració: 10

    Però una mica pessimista, no? Bé, de fet, ho diu un que no para d'escriure relats pessimistes. Però ara mateix estic content. Suposo que la manera és aprendre a riure's d'un mateix, per després transformar-se en genial realitat, perque som un miracle, en el fons, no? Però ningú ens ensenya que ho som.

  • F. Arnau | 20-04-2007 | Valoració: 10

    El teu esplèndid poema, encara que semble de to pesimista, amaga en potència tot un cant a la renovació, a la renaixença, al canvi, etc., que comporta cada naufragi.
    Estem fets de múltiples naufragis, i després de cadasacun d'ells, "amb els bocins recomposem una nova simfonia", deixant enrere tot allò que ja no ens serveix. Així és la nostra capacitat de renúncia envers dels nostres errors. Una qualitat que ens serveix per anar avançant al llarg del temps.
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • Gràcies pel comentari[Ofensiu]
    El follet de la son | 19-04-2007 | Valoració: 10

    Hola gipsy.
    Perquè parles de la derrota contra un mateix, si la derrota no existeix en el camí dels equívocs del que ningú s'escapa?
    Per què fondre el trencaclosques en un camí erràtic si els trencaclosques no són res més que una fusió devers un destí cert i lluminós?

  • jaumesb | 17-04-2007 | Valoració: 10

    c

  • L'aprenentatge...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 16-04-2007 | Valoració: 10

    que fem en els naufragis, crec que en definitiva és el que ens ajuda a créixer, poc o molt però ens impulsa a ser, al menys, diferents a com erem. Voldria pensar que també s'hi afegeix el millors a com erem. Preciosos els versos.
    Una abraçada ben gran

  • com sempre un plaer llegir-te[Ofensiu]
    GTallaferro | 15-04-2007 | Valoració: 10

    Pot ser sempre ens cal, entre derrota i nova lluita, aquest savi "Pas de solitud", que tan bé descrius en aquest poema.
    Comentar-te que m'encanta el to positiu que impregna tot el text: Tot i haver naufragat el jo poètic no resta sol per refer-se ja que malgrat les "pors arrelades dins el seu esperit" hi ha la benèvola " música d'un violoncel " que li amoroseix "la recerca entre la runa". Trobo que els versos següents "runa de records esfondrats,
    d'emocions nues,
    desballestades
    com una mare
    amb la mort als braços" concentren la força dramàtica d'aquest naufragi.
    En fi, un poema que me'l prenc com un regal, perquè ens dona forces per aixecar-nos després de caure
    Molts petons!!!!

  • OlgaglO | 15-04-2007 | Valoració: 10

    M'ha emocionat llegir la teva poesia. Les imatges aconsegueixen transformar-se en emocions pures...

    "la música d'un violoncel
    amorosia la cerca entre la runa,
    runa de records esfondrats,
    d'emocions nues,
    desballestades
    com una mare
    amb la mort als braços"
    Destaco aquests versos per remarcar el que et deia abans: imatges que colpegen.

    Potser - i això reconec que és una llicència que m'agafo com a lectora -, divergeixo una mica de les paraules "saber perdre la partida contra un mateix", doncs crec que els naufragis ens ajuden a fer-nos més savis i a retrobar-nos amb la fortalesa que potser restava adormida, i això no em sembla de cap de les maneres una derrota.

    De totes maneres el poema em sembla genial, me'l guardo per aquelles nits on practico el dubtós - o no - plaer de rebolcar-me en el fang.
    Una abraçada*

  • El nufragi desperta de nou la nostra força...[Ofensiu]
    onatge | 15-04-2007 | Valoració: 8

    Després de qualsevol naufragi ens preguntem què hi fem en aquesta vida. No cal que la llista de perquès sigui llarga. No serveix de res. Només la nostra actitud davant de tot el que ens passa és la vertitable força. Les llàgrimes fetilitzen el nostre interior. Són necessàries.

    onatge

Valoració mitja: 9.81

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

426449 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu