Cercador
Parlar per parlar
Un relat de: OnofreTothom se'n fot però ningú se'n pot riure. Està clar, però, que no és cap comèdia. Però si ens en volem fer realment càrrec del que els hi està passant a la dissortada ciutadania grega segur que em de cercar tots els sinònims o altres maneres de dir tragèdia i aplicar-les indistintament a tot el que allí està succeint i del que tan inconscientment ens en estem foten tots. Perquè no fer cas del cas, tapar-se els ulls, és com si ens en fotéssim. Tan me fot, es diu en català quan un no pensa fer res en una circumstancia precisa. Però que podem fer, direu. Sí, que carall hi podem fer. Que es pot fer per la situació d'una nació que ens és estranya? Què varem fer per Líbia, o per Tunísia, o per Egipte, a qui tenim encara més aprop que Grècia? Que ho faci el De Guindos, que per a això està, pensem quasi tots. Anem bé, doncs; a la deriva.
Entre els sinònims de tragèdia hi trobo tribulació, misèria, penalitat, adversitat, calvari... però no hi trobo indignat, ni indignació, ni indignitat. No, si és que, com ja he dit, no ho entendré mai con deriven o el perquè posem els noms que posem o diem a les coses.
Potser sí que “el guindilla” o el cirerer, o ves saber com hauríem de dir, anomenar o traduir o derivar el nom de qui acaba d’anar a mirar la tragedia grega d'aprop, en viu i en directe però des del palco, sap com tractar el tema; que no pas a arreglar, que ja tenim prou feina a casa nostra quan a les tribulacions dels que busquen feina, les misèries dels que ja han desistit de trobar-ne, les penalitats en general i l’adversitat en que es troba el jovent. Que ja ho diu la dita «Any de cireres, poc blat a les eres». Mare meva, quin calvari ens espera.
-------------
l'Onofre
Comentaris
-
Salutació [Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 23-04-2012
Molt bona diada de Sant Jordi!!!
Gemma -
Almenys...[Ofensiu]Bonhomia | 21-04-2012 | Valoració: 10
A l'últim pàrraf ho dius tot clarament.
I posem els mots o noms o el que sigui a les coses, els polítics estan posant en perill la integritat de tota la humanitat. Aquí, encara que no ens ho creiem del tot, vivim molt bé, el punt d'inflexió està en cada ésser viu, i el planeta sofreix desmesuradament, almenys ens queda el do de la paraula.
Sergi -
Ahir deien a un telenoticies[Ofensiu]allan lee | 03-03-2012
que els passatgers d'un creuer de luxe van viure un drama: es va fer malbé l'aire condicionat, van haver de usar els wc sense poder tibar la cadena i el menjar...oh deu meu...era fred. Sense treure punta a que sí devien patir als 40 graus i sobretot encallats en un lloc de pirates, crec que la gent en general ens hem tornat una miiiica mitja cerilles. Es veu que alguns van "acceptar" després un viatget de luxe a les illes, per fer-los un favor.
Escrius amb ironia i molta gràcia.
Els teus comentaris els aprecio molt, però alhora no els comprenc gaire. Suposo que el format poema significa que de la lectura en fas volar l'imaginació. Molt agraïda pel teu darrer.
a -
gràcies onofre de nou[Ofensiu]joandemataro | 01-03-2012 | Valoració: 10
m'encanten aquests comentaris en format de poema, ets molt amable i jo els rebo com un regal
abraçades i fins aviat
joan -
parlar per dir molt...[Ofensiu]joandemataro | 26-02-2012 | Valoració: 10
molt bona reflexió onofre ens regales i ens convides a rumiar realment em sembla que ens espera una de grossa i potser hauríem de fer alguna cosa en lloc d'esperar...
per cert el teu enigma m'ha encantat tant que si em dónes permís m'agradaria penjar-lo sota la imatge de la meva pàgina de RC, és una descripció preciosa onofre
moltes gràcies per tot plegat
joan -
Reflexionar, pensar...[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 24-02-2012 | Valoració: 10
El teu escrit fa pensar i reflexionar i molt.
Pensem en els grecs i tots els seus problemes, tragèdies per ser més exactes i reflexionant diem “els hi donem la ma perquè no s’enfonsin?”
Pensem en els llatins, amb nosaltres els catalans, amb els nostres problemes, tragèdies en molts casos, per ser més exactes i reflexionant diem “hauríem de fer-ho, els hi hauríem de donar la ma però, tenim prou mans per ells i per nosaltres?”
Ara ens toca reflexionar...
M’agradat molt el teu escrit.
Gemma
-
Parlant de tot i de res[Ofensiu]Unaquimera | 15-02-2012
Potser si que n’hi ha algú que se’n riu... i ho fa per sota del nas i amb la boca petita.
Potser ho fa perquè pensa que ell se l’estalviarà, que el calvari no va amb ell, que les tragèdies són un invent dels antics grecs.
Potser... o no?
T’envio una abraçada molt seriosa,
Unaquimera
-
Jorroñe"[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 14-02-2012 | Valoració: 10
O com s'escrigui aquesta paraula grega que no fa gaire bona pinta, ni ella ni la senyora que la pronuncia. Està realment emprenyada. Felicitats per fer-nos reflexionar, per aportar-nos tantes coses, pel teu to humorístic malgrat tot i per fer-me arribar a la conclusió de què fem nosaltres per ajudar als grecs? Una abraçada.
aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor
42 Relats
66 Comentaris
37755 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.
Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.
Últims relats de l'autor
- Incongruencia, cap
- Art i Crítica (crítica de l'art, o l'art de la crítica)
- La proclama natural
- A reculons
- Òrgans glandulosos
- Retencions
- Menús
- No perdis mai la clau
- Parlar per parlar
- Deixem-ho córrer
- Veritat i realitat
- El barber de Cambrils
- El zàping del dia cinc
- Tan cert auguri com efímera promesa
- Ella