Parlar per parlar

Tothom se'n fot. Ningú se'n riu. És una tragèdia, diu el ministre espanyol d'economia, mig fotent-se'n i com qui no vol la cosa. Lo Guindos, que en català hauríem de dir 'lo cireres’, o 'lo cireres de pastor' o 'el cirera' o 'el cirerer', caram si en tenim de maneres de dir les coses en català. Però al mot “tragèdia“ és difícil buscar-li un sinòmin més ben encertat quan del que parlem és de la situació de la ciutadania grega. Hi ha qui parla de 'drama'. Però no, de drama en diu el diccionari, obra literària. En canvi el mateix diccionari de tragèdia en diu: obra dramàtica. No ho entendràs mai això dels significats dels mots. I menys encara els que ens expressem en un idioma sense real acadèmia. O hauria hagut de dir llengua en lloc d'idioma. Tot son convencions. El mateix diccionari de 'llengua' en diu: « Òrgan musculós, generalment mòbil, situat dins la boca… » Vaja, lo de generalment mòbil m’ha arribat a l’ànima. No sé com deu tenir el de Guindos de mòbil la llengua.
Tothom se'n fot però ningú se'n pot riure. Està clar, però, que no és cap comèdia. Però si ens en volem fer realment càrrec del que els hi està passant a la dissortada ciutadania grega segur que em de cercar tots els sinònims o altres maneres de dir tragèdia i aplicar-les indistintament a tot el que allí està succeint i del que tan inconscientment ens en estem foten tots. Perquè no fer cas del cas, tapar-se els ulls, és com si ens en fotéssim. Tan me fot, es diu en català quan un no pensa fer res en una circumstancia precisa. Però que podem fer, direu. Sí, que carall hi podem fer. Que es pot fer per la situació d'una nació que ens és estranya? Què varem fer per Líbia, o per Tunísia, o per Egipte, a qui tenim encara més aprop que Grècia? Que ho faci el De Guindos, que per a això està, pensem quasi tots. Anem bé, doncs; a la deriva.
Entre els sinònims de tragèdia hi trobo tribulació, misèria, penalitat, adversitat, calvari... però no hi trobo indignat, ni indignació, ni indignitat. No, si és que, com ja he dit, no ho entendré mai con deriven o el perquè posem els noms que posem o diem a les coses.
Potser sí que “el guindilla” o el cirerer, o ves saber com hauríem de dir, anomenar o traduir o derivar el nom de qui acaba d’anar a mirar la tragedia grega d'aprop, en viu i en directe però des del palco, sap com tractar el tema; que no pas a arreglar, que ja tenim prou feina a casa nostra quan a les tribulacions dels que busquen feina, les misèries dels que ja han desistit de trobar-ne, les penalitats en general i l’adversitat en que es troba el jovent. Que ja ho diu la dita «Any de cireres, poc blat a les eres». Mare meva, quin calvari ens espera.

-------------

l'Onofre