Art i Crítica (crítica de l'art, o l'art de la crítica)

Un relat de: Onofre
La hipòcrita manca de costum de pensar quan visitem una exposició de pintura, o l'absència d'esperit crític quan mirem els quadres d'una col·lecció, tant corrent en el esdevenir quotidià del mon cultural, deu ser una de les evidencies més clares dels mals que ha produït l'art modern dit abstracte .
Ja fa molts anys que, sigui com sigui la naturalesa de les obres exposades per un artista, la qualitat d'inintel·ligibles és el que les fa més preades als ulls dels "entesos". Aquest és el punt d'estultícia màxima a la que em arribat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Onofre

Onofre

42 Relats

66 Comentaris

37663 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.

Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.