Menús

Un relat de: Onofre
Es podria dir que hi ha hagut com una sorpresa general. Ves qui ho hauria pogut anar a endevinar. Del rei abajo, ninguno. Ningú ho sabia. Ni el Buenafuente, que mira que entre ell i el Wyoming ho saben quasi tot. Com pot ser? Com pot ser que no ho sabessin? El què, pregunta l'altre. Doncs això que ha estat la sorpresa general. I que és? Bona senyal si no ho saps. Vol dir que tu amb aquestes coses no t'hi fixes. Que no son la teva responsabilitat. Doncs de qui son? Meves no. ni teves tampoc. Doncs d'algú hauran de ser, no?

Doncs sí. Aquestes coses solen ser responsabilitat dels que posen i saben posar la cara de mussol. Dels que li posen perquè, tard o d'hora, han hagut de dimitir o perquè fent veure com si la seva estupefacció fos com la del general , que, en general, la generalitat mundana, la gent simple, vaja, no tenene perquè saber-ho. I així, fent-se els inocentots, s'estalvien d'haver de dimitir o de que els destitueixin, sempre i quan continuïn menjant-se tants sapos com se'ls presenti. Ja hi tenen el gust fet. Comencen esmorzant granotes, a l'hora de dinar un gripau i per a sopar, sapo. Grenouilles, que diuen els francesos, que, com ben sabut és, ve de granuja.

El sapo Bankia no se'l podran acabar, per més que hi tinguin el gust fet i si posin tots alhora. Fixeu-vos-hi bé, quan algun sapastre parli de Bankia posarà les celles altes, com un mussol. Sabeu que menjen els mussols?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Onofre

Onofre

42 Relats

66 Comentaris

31973 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.

Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.