Ella

Un relat de: Onofre
Ella sempre llisca
ella és ... no és
esquerpa
i com una anguila
s'escapa i fila
com si es lliberés

Però es oberta
feinadora...
incerta...
atent amant
sempre i quan...
qui l'adora
en faci aitan.

Comentaris

  • I ella potser[Ofensiu]
    allan lee | 03-05-2012

    s'escapa com anguila
    que travessa tempesta i follia
    per tornar al lloc estrany
    on totes les anguiles
    s'estimen i moren
    al darrer bes.

    ( Mar de Sargassos)


    ;-))

l´Autor

Foto de perfil de Onofre

Onofre

42 Relats

66 Comentaris

37656 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.

Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.