Òrgans glandulosos

Fa temps que no escric sobre el que més corre en boca de tots. No ho faig per vergonya i perquè no és de persona honrada fer burla de la misèria, però és que cada dia et donem motius per a armar gresca amb el que diuen uns i altres. Avui toca lo del "fondo de liquidez". Jo, que voleu que us digui, en això de les finances crec que s'ha de ser primmirat. Lo del "fondo de liquidez" encara no ho havia sentit anomenar mai. Em puc imaginar del que es tracta, però, que voleu que us digui, quan es corre el perill de fer burla de la misèria, s'ha de ser més primmirat del que s'ho ha de ser en altres condicions, tinguen en compte que, vulguis o no, es parla dels diners que tard o d'hora han o haurien d'anar a parar a cuidar vells, malalts i desvalguts.

Miro en un manual d'economia i hi trobo fondo i liquidez, però en cap moment els mots van junts. Miro en el Google i veig que ha sortit de la boca del president de Múrcia. Provo en el Wikipedia i, ves per on, encara no han engegat la pastilla de la llengua murciana. Els diaris diuen que els catalans també s'hi apunten a en això del fondo de liquidez. A Catalunya i en català es parla de "Fons de liquiditat" i hi afegeixen tot seguit el matís de que no es tracta d'un rescat. Crisi, Rescat i Fons de liquiditat tenen una mateixa cosa en comú i, com l'all i oli, sovint es neguen. Es nega el que tothom, per més illetrat o firaire que sigui, entén a la primera; com podem anar bé. És com aquell acudit en que un home caminant de la mà del seu fill de set anys se li escapar el dir: "Ostres quines mamelles". L'home, acte seguit, es passa una llarga estona negant que ha dit el que ha dit.

El nostre diccionari de liquiditat en diu: "Qualitat de líquid". I de liquid diu:"Constituït per molècules movibles però no tendents a separar-se les unes de les altres". A veure si ja ho comencem a entendre. Es tractaria d'un fons, que el diccionari entén com "La part inferior d'un recipient o cavitat", on hi hauria, doncs, molècules més ho menys conjuntades o s'hi estan arremolinades. No, si fàcil d'entendre tampoc ho és massa. A mi sempre m'ha costat molt d'imaginar-me les molècules. Clar que imaginades totes a la part inferior d'un recipient ja és més fàcil. Jo ho veig com aquella palangana que la mare em preparava per a rentar-me els peus i els genolls, que les cames, vistos uns i vistos els altres, ja em semblaven prou netes. La mare hi tirava una gallega d'aigua límpida i transparent i, en acabar l'operació, les molècules movibles del recipient s'havien convertit, com per un art alquímic, en una altra substancia. I és que res és immutable.

Mots i paraules velles i noves, combinades o arremolinades, inventades, expressions matisades fins perdre tota la brillantor. Fosques, brutes paraules com els enfosquits peus que la mare em rentava... Rescabalaments i crisis negades esperant l'hora del cant del gall... perquè no es vol dir que això és una altra Gran Depressió? Si a la fí ja sabem com s'acaba l'acudit: Vols callar, ostia! Mamelles, ostia, he dit mamelles!!!