Paraules per a Ulisses des d' Ìtaca

Un relat de: Romy Ros

A vegades...
visquent amb tu he tingut la certesa d'haver viscut un miratge:
per voler "arribar més lluny" em vaig oblidar de viure!
I ara estic aquí
pot ser, cap al final del camí
i m'adono...
que intensament desitjo…
no fer tard per desitjar-te,
no fer tard per estimar-te,
no fer tard a enamorar-te,
i que tu no facis tard per conquistar-me!

Romy Ros, maig 2012

Comentaris

  • Poema crític i trist...[Ofensiu]
    NADINE | 08-04-2020 | Valoració: 10


    D'algú que dona molt i reb poquet. Ítaca no marxa, sempre hi es... sempre hi pots tornar. Quan l'amor és un miratge, es millor tancar portes. Altres finestres s'obren.
    Tot i així, l'escrit és d'una sensibilitat sublim.
    Salutacions i força!
    Nadine

  • gràcies pel comentari...[Ofensiu]
    Romy Ros | 15-10-2012

    perque em dóna forces per superar aquesta tristesa que sovint ve a visitar-me. Tot i així, sóc vital de mena...i quan de lluitar es tracta no em pot véncer la melancolia!

  • I l'altre...ho fa per a tu, això, també?[Ofensiu]
    Mena Guiga | 11-10-2012

    Si se sent quelcom i és 'tornat' va bé.
    Però la vida porta canvis, res perdura...a vegades ens despertem
    Ítaca, no obstant...sempre hi és!

    El camí és solitari. Hi ha la companyia, però no és el mateix.


    Mena

  • Tristesa...[Ofensiu]
    Romy Ros | 11-10-2012

    Darrera d'aquest petit escrit que sembla tan vital, hi ha una profunda tristesa, no podeu ni imaginar...cada cop que el rellegeixo sento una melangia perque forma part d'un parèntesi de la meva vida que encara no he superat. Per això ho vaig publicar aquí, a mode de teràpia...potser ho pugui superar algun dia...!

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

459 Comentaris

79428 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!