Paraules per a J. una tarda d’agost...

Un relat de: Romy Ros

No fa tants anys, la tarda del 7 d’agost, segurament solejada i calorosa va néixer un petit infant indefens i plorós en les primeres hores de vida, però que mica en mica, amb els anys i gràcies als seus pares, qui van posar els primers valors, les primeres petjades perquè quan seguís el seu propi camí fos capaç de valdre’s per si mateix.
Poc a poc vas anar creixent, mentre el teu pare construïa aquella Catedral, peça a peça i símbol d’una espiritualitat envoltada d’esforç constant i laboriós, valors dels quals tu has après i has sabut transmetre. De ben segur que els teus pares s’han sentit plens d’orgull de tenir un fill com tu.
Eres un infant nerviós, inquiet i mogut a qui agradava sortir a jugar al carrer i descobrir nous mons: les cabanyes dels arbres i les pedres als vidres, les sèquies que inundaven els camps dels veïns, les pomes del pagès que agafàveu entre somriures...
Però entremig de tanta entremaliadura també s’amagava el nen responsable i noble que donava la cara pels amics i pels seus actes i que sabia aprendre de les seves errades. Tanmateix alimentava l’autodisciplina que els llibres li aportaven i nodrien la seva personalitat cada cop més segura i sàvia.
Els teus anys de joventut van ser políticament molt moguts i enmig d’aquestes onades revolucionàries vas arribar a les universitats de Lleida, Girona i Tarragona. Aquells anys de descoberta de moltes coses i emocions: l’amistat, l’amor, l’aventura, la companyonia, els coneixements acadèmics, els debats, l’escalada, la guitarra, els concerts, els professors i finalment la responsabilitat laboral, el carnet de cotxe i una mica de teatre...En aquesta descoberta teatral vas trobar la companya amb la que has dibuixat la paternitat...
De tot aquest grapat d’experiències vitals vas anar acumulant un perfil que acarona la teva personalitat, sempre envoltat de gent jove i que aconsegueix que t’estimin i respectin com al qui té una autoritat natural. És per això que el teu destí està lligat amb la gent jove.
Ara ja ets home i pare, has superat moltes batalles i malgrat les dificultats, conserves aquest aire jovenívol que es demostra setmanalment amb el teu toc de canell jugant a pàdel...tot i que de tan en tan ens arribis un poc coix!
De cara el futur que queda per endavant et volem desitjar moltes més emocions perquè TOT JUST en fas cinquanta-cinc!!!

Romy Ros (7 d’agost de 2012)

Comentaris

  • Amor amb paraules[Ofensiu]
    Dones del Club L | 13-04-2020 | Valoració: 10

    Una composició molt plena de sensibilitat: com demostrar l'amor mitjançant paraules. Molt bonic l'escrit. Resaltes les virtuts de la persona homenatjada i m'has arribat al cor.
    M'encanta trobar-te per aqui. Salutacions
    Dones del Club L

  • Amb gran sensibilitat[Ofensiu]
    NADINE | 11-04-2020 | Valoració: 10

    Amb gran sensibilitat fas un homenatge a una persona. Quina delícia!
    Expresses sentiments i admiració a la vegada que ens regales una descripció del devenir d'aquesta persona... quina forma més deliciosa de oferir unes paraules per un aniversari! Ja voldria jo que em retratessin així: amb ànima.
    Salutacions,
    NADINE

  • De cop i volta...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 11-04-2020 | Valoració: 10

    De cop i volta he sentit la necessitat de buscar els teus primers escrits i m'he parat en aquest en veure que no hi havia cap comentari. La seva lectura m'ha atrapat i l'he llegit d'una volada. No entenc pas com aquest relat ha passat tan silenciosament.
    Et continuaré llegint, Romy, et continuaré llegint!
    —Joan—

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

459 Comentaris

79437 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!