Paraules de Vidre

...que et veig corre per la casa i avui m'he ficat dins les teves paraules, i m'he quedat amb aquestes de vidre.
Hi jugues de manera hipnòtica, gairebé malaltisa i acabes arrodonint un final meravellós.
En l'amor acabes perdent el nord i les sensacions es barregen.
fantàstic poema!

salut i versos!

Hola noi! Un altre bon poema, del que destaco molt aquest fragment, per les imatges que evoca, pel seu sentit i perquè és sentit:

"Ens llencem paraules
de vidre,
i ens quedem mirant
el seu reflex.
A l'altra banda
es perden els ulls
de l'altre."

De vegades és difícil traspassar el mirall, de vegades fa por, de vegades ni tan sols ho intentem... En fi, com a mínim ens queden els nostres versos, que reflexen més que qualsevol mirall ;)

petons!! (et veuré dijous???)

estan enamorats... els gestos, les paraules, les estupideses, les rialles tontes, les converses absurdes, tot... tot es torna OR i una mirada ho encèn i ho perdona tot... el món s'empetiteix i només l'habiten dos... Tens sensibilitat i poesia.
Una abraçada

Trobo que has sabut trobar imatges molt boniques com la de que us llenceu paraules de vidre i mireu el seu reflex. El teu poema m'ha donat una sensació de brillantor dins la foscor volguda, escollida durant una estona per gaudir del sabor de la llimona.
Això que acabo de dir em sembla que no té gens de sentit però m'han encantat les imatges que has usat i no volia passar pel teu poema sense dir-t'ho.

Una abraçada!
Leela