Paranoies a dojo

Un relat de: llamp!

Em parlaven, de ben segur que sí,
paraules de penombra m'assetjaven
i frases cendroses s'escampaven.

Ordenen que et giris i observis
l'entorn de senyals corruptes
que assetjen la teva llibertat.

I passes desprevingut de raó
pel passadís d'amors ficticis
que arroseguen entre parets l'horror.

Ets una víctima més de l'odi
i la prosperitat mundial
a la recerca dels espies muts.

No els coneixes, però ells a tú sí
i passen desapercebuts per la majoria,
però hi son, t'observen i et dirigeixen.

Ets família fugissera d'enganys,
de perversions nostàlgiques
i ecos de passats inescrutats.

Vols marxar, però on estaràs resguardat?
Vols passar de tot, però ells no passen
Vols dir-ho, però qui et creurà?

Un inoblidable sentit amarg et corrou
i fa mal! Pensar que no ets l'únic,
perquè us busquen per fer-vos mal.

O sereu vosaltres qui fareu mal
i us tencareu a la presó sense judici
i us tallareu les venes on hi corre vi.

O us autoculpareu i sereu cap de turc
d'un crim no comès contra la pau
i la pau us dirà: vestiu de negre?

Llum corrupte i versos cínics
no vingueu a irrompre en la sang,
ningú vol el vostre posat neguitós.

No obstant, he patit una paranoia
i ningú me l'ha explicat, no hi éren
quan jo la tenia, ells dormien.

Jo no puc dormir, i si vénen
i em segresten avui mateix?
viuré per explicar-ho als meus?

I si la tele pretén fer-me veure
que son ells els que em busquen
i em volen mal perquè soc un àngel caigut?

O la ràdio transmet el missatge
que canviarà per sempre el devenir
de persones que com jo busquen sobreviure?

Serà el llibre de títol amb lletres grosses
que em conduirà a la veritat més buscada
i anhelada de la història cristiana?

El diari assenyala en el titular
que la disputa entre els grans
serà una manifestació exclusiva per a mí?

Serà que soc un rei sense corona
o un crist dels jueus pel segle XXI?
Potser la meva princesa, no era princesa.

Potser els reis no tenen sang blava,
però els savis son hàbils en el discurs
i els polítics tergiversen com volen.

I els que pateixen paranoies?
com son ells? Son destres? Son hàbils?
Son malalts que pateixen mentalment.

Les envestides d'idees no cridades,
ni vanagloriades, ni molt menys encertades
formen part de qui no vol ser odiat.

Ni menystingut, ni infravalorat
sinó que el vent les ha portat
i les ha fet reposar en la matèria gris.

L'aire que respirem és el mateix,
però la idea paranoica ha vingut a casa
per fer-nos fora d'ella i apoderar-se de tot.

Vé de terres on la genètica ha prosperat
i les ales l'han dut on tot transcorre
depressa i amb ganes d'acavar aviat.

I així s'ha presentat, després de patir
una carrera o un combat de karate
entre campions destronats i asos de l'art.

De mí s'ha apoderat i m'ha fet caure
del cavall amb qui era invicte
i m'ha arrosegat pel fang.

S'han burlat, m'han indignat, m'han trepitjat
i m'han deixat sense esperit,
m'han sacrificat l'ànima del patiment.

M'han deixat sense afecte i amb la mirada fixe
M'han robat el poc seny que em quedava
M'han fet rendir comptes amb els psiquiatres.

Estic obnubilat, estic exhaust.
Estic absent, estic foragitat.
Estic K.O., estic fora de joc.

I fora la gent se segueix barallant
i segueixen cridant que em fa mal l'oïda
i se segueix estressant les ànimes compungides.

Mentre jo estic fora dels jocs
i els infants corren igual,
però jo no jugo, soc major d'edat.

Jo hi soc, pero no vaig enlloc.
Jo vegeto, però no faig animalades.
Jo expecto, però ningú m'espera.

"Vine com ets" deien els 'Nirvana'.
Encara me'ls crec, quina paranoia!
I pensar com va acavar en Cobain.

Vindré quan em cregui segur del meu estat
i no m'hagin d'empaitar aquelles remors
insistents i aquelles creences errònies.

Quan depengui únicament de mí
i no del què tinc entre les orelles
mentrestant seré pacient i faré les paus.

Faré les paus amb els perseguidors,
amb qui em volia mal, amb qui deia de mí...
que jo era aquell escollit.

I faré les paus amb l'agre derrota
que ha infringit en mí una trista crítica
a la societat competitiva i extenuada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: