Paranoia per la noia

Un relat de: llamp!
Para, noia!

En desdir-se sobtà la seva inconclusa i imprecisa opció,
tot transgredint l’oportunisme oficiós,
del que en feu bandera.

I,... no és que no fes un esforç!

En veure’s envoltada de misèrrimes actituds
repudià l’honestedat d’assumir reptes més enllà del factible
per sucumbir a allò pecuniari.

I,... no és que fes un cop de cap!

Entroncà diverses iniciatives,
revelant la diversitat d’opcions generades i disponibles,
per acabar transgredint cadascun dels parapets oberts.

I,... no és que es manifestés directament!

En sentir-se el centre del desig,
tragué profit de la desorientació camuflada de confiança
així, es facilitaria l’adaptació a l’escenari.

I,... no és que fes el pas endavant!

Entristí en capbussar-se en el medi virtual,
essent espectadora de l’opulència i del sí a tot,
per l’horror del seu sempitern sequaç.

I,... no és que li manqués decisió!

En transgredir la premeditació amb fets,
segellà el robust i dogmàtic obstacle de la distància,
mitjançant la comunicació subversiva.

I,... no és que progressés la cosa!

En aixafar la guitarra, aixafà també el destí,
procliu a mostrar-se inconclús i inversemblant,
pel gust de confegir altres realitats, probablement decebedores.

I,... no és que es dongués gaire al proïsme!

En efecte, defecte impertèrrit de l’egoisme,
que es dóna en l’àmbit del delicte comú
i la voraç lluita de l’esclau que no sap que ho és.

I,... no és que la paranoia fos per la noia!

Però,... Para, noia!

Comentaris

  • I... sí que és...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2014 | Valoració: 10

    Renoi Llamp!, aquest poema és impressionant! La teva darrera trajectòria poètica és d'una gran maduresa i reflexió. La forma d'aquest poema, iniciant les estrofes amb un I..., i a continuació descrivint el titular que hi ha darrere el I... és magnífic. Dóna al lector comoditat. El trobo d'una gran contundència i sonoritat. Desperta sensacions, colpeja. I és sincer i autèntic. Vaja, que m'ha agradat molt i molt. Una abraçada.

    Aleix