Cercador
Para, noia
Un relat de: AdonisEp! Para, noia, que jo mai em posaré un dels teus tangues! Vas nua i et poses una de les meves camises.
No t'he donat la clau del meu esperit, ni t'he dit en quin doble fons de quin calaix guardo les pel.lícules més porques i les revistes de dones que s'ho munten.
Para, noia, que no tens cap rebut que digui que m'has comprat l'ànima (ni tan sols al Dimoni li vaig voler vendre, i això que ell pagava molt millor que no pas tu)...
No et dic que tu i jo no tinguem quelcom per compartir, però a mi m'agrada la dictadura de la meva anarquia, i el dictador que em mana els dies l'he volgut posar jo al tron.
Para, noia, que la vida és un intercanvi de fluids, tu tries quins, i jo, els que tu vulguis.
Para, noia, que jo m'he plantat amb un set i una sota, set i mig guanyen i tu portes un sis i vols demanar carta...
Para, noia, para.
Si de cas, para.
Comentaris
-
Doncs a mi m'agrada[Ofensiu]kookeemonzzzter | 28-03-2005
Haig de dir que com a relat d'humor és dels que més m'ha agradat que he llegit per aquí (haig de dir honestament que tot i que ja hi he deambulat força, tot just avui he descobert aquesta pàgina).
El joc de paraules del títol (per què no dir-ho) és el que m'ha empès a llegir-ho. és un relat curt, amè, lleuger, fàcil i original. Absurd? Bé, mireu a Monty Pyton. -
Més tard...[Ofensiu]AnNna | 13-11-2004 | Valoració: 8
Llegit uns mesos més tard retiro el que vaig dir, doncs hi ha molts relats sense sentit i són igual o més vàlids que els altres. M'he adonat, doncs, que és un relat boig, com molts altres de teus, i que és entretingut, paranoic.
Vinga...
aDéu. -
A vegades...[Ofensiu]AnNna | 28-07-2004
Hola.
Crec que a vegades masses parides i paranoies poden acabar cansant o fent malbé l'escrit. Res més.
l´Autor
29 Relats
190 Comentaris
85466 Lectures
Valoració de l'autor: 9.01
Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).
Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.
Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.
Últims relats de l'autor
- Giragonsa és una paraula que, si no fos per les ges, per la i, per la erra, per les dues as per la o i per la ena, seria ben bonica, tu (només se salva la essa).
- Sóc capaç d'escriure un relat amb un títol normal, de dimensions proporcionades i sense que hi intervinguin parèntesi (ai, cony! Veig que no, que no en sóc capaç!)
- Troballa descomunal sota l'ungla del dit gros del meu peu esquerre (després d'haver-me'l tallat pacientment amb forquilla i ganivet)
- El Càtar càntabre i el coeficient intel·lectual de les marmotes (poema resplendent escrit amb un escuradents cinc dies abans de sortir del psiquiàtric)
- L'home que no tenia temps per perdre (Minirelat que no passarà mai a la història de la literatura catalana)
- La Llei de l'Estira i Arronsa (tu, coses que passen)
- Petita i rocambolesca història (en forma de poema) sobre un personatge de peculiars hàbits
- versos siderals, concebuts a l'Univers Indòmit
- Els cignes a l'estany
- Nilemah
- Anàlisi sobre la poesia (completament seriós, encara que no ho sembli)
- Temps estimat de lectura...
- Ep, carai (una exclamació totalment espontània tot just al límit de l'abisme de la fi del món)
- Què us sembla si titulem aquesta coseta... Allibera't, per exemple?
- Cent trenta quilos de xafardera borratxa