Papallones creuant parets

Papallones creuant parets, com vaixells solcant els núvols,
o naus irrompent l'insospitable, que em duen a la teva persona,
amb la vehemència de la fantasia eròtica que se'm fa irresistible.

El desig de traspassar les fronteres per apropar-me a tu
fa perdre'm els estreps en sentir la bogeria posseïr-me
i en desfer-se el glaç del permafrost en perill.

Tal com una papallona acariciant el guix de la paret,
que traspassa les totxanes amb una màgia quàntica,
i que deixa alògic el loquaç locutor de la ràdio mística.

Papallones creuant parets, senderis perdent el Nord,
o brúixoles assenyalant la quarta dimensió, ja no sé
què dir-te perquè em paris atenció i escoltis aquest boig!

Vaig rere els teus passos indelebles a les ones de la platja,
que esbotzen la repressió dels meus sentiments esclatants,
i no deixen pedra sobre pedra en el vendaval il·lusori.

Sento traspassar fronteres desdibuixades, imperfectes
i difuminades per una ziga-zaga de marees que em maregen,
en una anar i venir sense fi de la meva imaginació iníqua.

Papallones creuant parets, com paranoies condensades,
i deliris que cauen en l'oblit, o el desempar del trist psiquiatra,
que acaba la jornada laboral enduent-se la paradoxa com a resposta.

Boig d'amor, desorientat per la passió a la que m'arrossego,
veig filigranes de colors pintant celest el cel
en olis de llenços que transparenten les meves emocions.

La similicadència d'alguns mots crea la deliqüescència de l'ego,
i em se'm condensa l'emoció més primitiva, per la qual prego
que no se m'acusi, potser, de que massa et rebrego.

Papallones creuant parets, amb la força i subtilesa de la intel·ligència.
Illes dins un riu d'esperança i amor cabalós que vol desembocar,
amb la tendresa i lleugeresa de les ales de les papallones.