PA-HÍS, PA-HÍS!!! (1ª entrega)

Un relat de: rnbonet

PA-HÍS, PA-HÍS !!!
Farsa/Serial relataire amb un punt d'allioli.- ( 1ª entrega: Prolegòmens)

El transport públic s'aturà i el seu ventre fosc de balena urbana expedí l'exemplar humà de cada espècimen, per ordre invers a l'alfabètic - ara no el respectem, per les presses-: el seminarista, el metge de capçalera, l'esnifador, el polític de dretes, la polític de centre, el polític d'esquerres, el barber, el delineant, el trapezista, la meuca, el constructor, el fotògraf ambulant, l'alcavota, la dona de l‘apotecari, la verdurera, el president de la cambra de comerç, el menescal, etcètera, etcètera, etcètera. També baixà, cofoi i content, N'Equipol·lent Tunolloc, l'encarregat del fem, pahisà, -natural i veí de Pahís*- anomenat només feia unes hores ESCRIPTOR DE L'ANY.

·*PRIMERA NOTA DE L'AUTOR. Pels lectors no massa posats en geografia, cal informar que Pahís és -era- un xicotet regne mediterrani entre la mar i la muntanya, la capital distant uns 2.800 quilòmetres de París i 285,600 Km. d'Albarrassí, d'intensa activitat turística, ben comunicat, i autosuficient. Políticament i administrativa, està dividit en tres parts: les Terres del Nord, les Terres d'Interior i les Terres del Sud. (A l'Est ni hi ha terra, sols la mar. Si hem de ser exactes, sí que trobem, prop de la costa, un illot, habitat únicament per l'anacoreta). Al llarg de la seua dilatada i fecunda història, ha passat per tots els règims polítics coneguts. Actualment, una monarquia no hereditària i democràtica, amb els tres poders constitucionals no massa ben diferenciats i independents, que manté ambaixadors i consulats en quasi tots els llocs del món civilitzat. Constatar, també, el fet patent i estrany de tindre un únic especimen de cada ofici, professió, dedicació ocupacional, estrat social i/o públic i tal. (Ja m'entenen vostès, supose). Una socio-demografia ben assortida. Gairebé tota la població escriu: novel·la, guions de cinema i televisió, poesia, assaig, teatre. Pahís, el país amb més escriptors del món per metre quadrat, afirma un dels seus eslògans publicitaris més coneguts. Perquè l'avisat lector en tinga coneixement i puga copsar en tota la seua justa mesura els esdeveniments posteriors, cal assabentar-lo, per exemple, de l'elecció del monarca. Es realitza bianualment, tots els anys senars, a la darrera partida de bingo de l'últim dia de l'any, just abans de les dotze campanades. Aquell que fa bingo guanya el regnat. Li cal, no obstant, revalidar la sort el dia 5 de gener, al capvespre, assolint els papers de Melcior, Gaspar i Baltassar, amb les respectives disfresses, en menys de deu minuts. Superada la prova, és anomenat solemnement rei per dos anys menys uns dies i jura les seues tres úniques obligacions:
·1. viure al palau reial.
·2: passejar-se en bicicleta de 10 h. a 12 h. tots els dies que no ploga.
· 3: fer de relacions públiques amb els turistes classificats VIP.

N'Equipol.lent Tunolloc acudeix a l'acte solemne en el qual ornarien el seu crani privilegiat de lletraferit amb corona de llorer, com corresponia a tan alta distinció. I ell, amb el posat elegant dels seus pantalons ratllats grisosos, la immaculada camisa blavosa de pitrera dura i gomina a la clenxa sobre el front, es faria el desmenjat, i amollaria el discurset que s'escau en aquestes circumstàncies, i prometria un poema en llaor a la pàtria amb les paraules més boniques que mai no imaginaren els presents, gosant endinsar-se en els sagrats recintes selvàtics de la lírica, no mai conreats per ell fins aleshores. Tot un repte. Un cant d'amor. De muntanyes nevades i banderes al vent. Un himne generós a la terreta pahisana. De rosers en flor, i fruits, i arcades, i cimbrejants palmeres datileres. Tot un repte. Ací, unes llagrimetes i un fingit nus d'emoció a la gola, reflectit en paraules entretallades, seria pertinent, pensa. I veurà, en primera fila, les dignitats preeminents i demés forces vives i la intel·lectualitat pregona, a més de la seua promesa, la filla del carnisser. El carnisser, aquell home balb, ignorant, i toix i rabiüt -potser dels únics que no escrivien a Pahís-, al qual començaven a flaquejar-li l'enteniment i el canut -altrament dit piu-, i què es figurava que parir capítols de novel·la era com tallar sis quilos de xulles de cabrit i que l'art sublim d'enllestir un sonet s'assemblava molt a anar fabricant rastres de llonganisses i de botifarres. I tothom el felicitaria. A ell, que no al carnisser sogre futur. I la seua obra seria publicada íntegra en bells volums relligats en pell, amb lletres estampades d'or al llom. I plourien contractes en els cinc canalets de la televisió del reialme per escriure serials. Que ell de fem i escombraries en sabia a forfollons. Eixiria del quasi anonimat que havia viscut fins ara i s'amigaria amb la Fama. Íntimament. Tan íntima, que fins i tot podria tocar-li el parrús a aquella descocada i fugissera i voluble senyora. Que no maridar-se amb ella, que per això ja tenia la seua femella, la filla del carnisser, que estava de molt bon veure, rossa i empitramada fina, amb dues cames com columnes dòriques i enmig d'elles un pastisset daurat, fruit riberenc de paradís. S'esborronava només en imaginar-lo, més dolç que la mel de romaní i tarongina, desitjós com estava per tastar-lo. I que, per més goig encara, era propietària del cul -altrament paner- més pregó i prominent de Pa-hís. Què ja era dir.

Comentaris

  • Tradueix?[Ofensiu]
    rnbonet | 13-01-2009

    Deprén a llegir. A l'escola ensenyen, i és de franc.
    Salut i rebolica!

  • Cagundena Benet,...[Ofensiu]
    Màndalf | 29-04-2005 | Valoració: 10

    ... són fantàstics els teus relats. Jo fa poc que estic per aqui, i com que vas ser el primer que em va comentar alguna cosa, m'estic llegint les teves històries (els altres no us preocupeu que ja aniré avançant). Guapes, guapes.

    M'apunto al que diu en Capdelín. Com es fa per esborrar els miserables relats que he entaforat aqui? Menys mal que fa temps que no sé on vaig posar la vergonya,...

    Una abraçada

  • quin desplegament...[Ofensiu]
    neret | 15-03-2005

    d'imaginació, i sobretot de vocabulari! dóna gust llegir un text com aquest que ens ensenya la riquesa que aporten les diferents parles a la nostra llengua. I deixa amb l'intriga de com continuarà la història d'aquest escriptor i la seva promesa, la filla del carnisser.

    Potser només, entre tanta ornamentació lèxica i sintàctica, sembla que en alguns moments es perdi una mica el fil de la història, com aquells extrems que es perdien en regats i més regats abans d'arribar a donar la centrada definitiva...

    veus, incites a la lírica (a l'intent, si més no) amb aquest desplegament artístic que ens has fet.

  • ai, ai, aiiiiii[Ofensiu]
    subal | 31-01-2005

    detecto una série de relats que parlen del nostre Pa-his, amb una carrega d' acidesa digne de la calç viva! Ric, ric, ric molt! Aviam com evolucionen els freaks de l'autocar... que em sembla que jo en conec un, com a mínim!

    Una abraçada.

    -'nem a la 2ª entrega, Subal?
    -anem, anem, t'estava esperant a tu!

  • Collons, Bonet, que n'ets de bo![Ofensiu]
    pivotatomic | 31-01-2005 | Valoració: 9

    Tot i que com diria el meu admirat Tarantino, en aquesta web tenim el mal costum de "chuparnos las pollas" massa sovint els uns als altres, no puc resisitir-me a rendir-te la pleitesia que et mereixes. Ja es nota, ja, que ets de més avall de l'Ebre, perque ets un pirotècnic de la hostia. Només que tu fas servir paraules en comtes de pòlvora a l'hora de servir-nos aquesta mascletà per capítols, repleta de sàtira i d'humor absurd, de la que no penso perdre-me'n cap. Deixa'm destacar la descripció de la filla del carnicer (sublim!) i el subtil homenatge a Valle-Inclan amb aquell crani privilegiat que deixes anar en un moment de la narració, com un don Lati de Hispalis allevantat.
    Sempre m'agraden els teus relats, però aquesta vegada t'has superat!

    PS. Em permeto fer-te una pregunta indiscreta... per què no has enviat res pel llibre? Perque no hi ets i si haguessis enviat algun relat hi series segur... Tinc curiositat...

  • per cert que no t'he valorat[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 31-01-2005 | Valoració: 10

    Als que tenen la capacitat de riurer-se'n d'ells mateixos i de tot els que els enrevolta, de manera fina, sense perdre el respecte a ningú ni a ells mateixos, mereixen la nota més alta.
    Josep

  • Qui no es capaçde reiurer-se'n se si mateix mai veura el cel[Ofensiu]

    Això ho dic jo, i no deman cap excusa per dir-ho. Molt bo, real, divertit, el teu relat. Seguriré lleint-te, sempre dic, i al final sempre hi caig,m que la trnscendència és un llastre, però per sort o per desgràcia, ho duim escrit als genes. Som èssers transcendents i a vegades un pel avorrits. No sabem treure l'humor de la vida. I jo que crec amb Déu, sé que ell v inventar l'humor.
    Una aferrada pel coll
    Josep de Mallorca

  • com vols que escrigui un relat...?[Ofensiu]
    Capdelin | 27-01-2005 | Valoració: 10

    collons, després de llegir aquest teu... val més que em dediqui també a tallar xulles de cabrit i embotir llonganisses urbanes...! no veus que em sortirà un relat prosaic, més emparentat amb una fauleta o conte mamellet, que no amb una selva atapeïda d´expressions riques, que fan olor a costa llevantina, a terres endins, a recopilatoris de parles de carrers empedrats de poblets rics en literatura popular... COM HO FAS TU?
    m´has fet petar el cul de tan riure, saps emmascarar tan bé una idea simple que et bull a l´olla de l´àtic i la vesteixes amb tanta vestimenta pre-romànica... que el lector riu sense saber ben bé de què collons riu... és l´art de l´escriure picarronament i ricament... quan entens a la primera el que llegeixes... és com un escrit en pilotes... un "xupito de xereç dolç i avall...
    fantàstic!... crec que, PER DECRET, s´hauria de llegir al parlament i fels- hi copiar mil vegades als diputats que no fan més que llegir vanguàrdies, furgar-se el nas i anar als passadissos i bars a morrejar diputades bones ( si n´hi ha alguna )
    quan pugui... llegiré la segona part... o millor tornar a llegir la primera... perquè m´he perdut una mica entre les rastres de llonganisses i el cul de la parenta!
    una abraçada, AMIC! = trobador medieval del segle XXII ( sí, sí... no m´he equivocat, no! )

  • ai, PA-IO, PA-IO!!![Ofensiu]
    Capdelin | 26-01-2005

    ara estic estudiant literatura, continuant un treball que em porta de collons per camins d´Espronceda, de Bécquer i de Zorrilla ( "antes muerta que senzilla" )... aquesta nit llegiré la teva última parida que, com totes, deu ser "diessel amb rom"... i ja et faré demà el comentari... gràcies per llegir-me, per comentar-me i per corregir-me...
    m´has fotut un repte de reallity show en la selva... jo, un RELAT en prosa?... no et fot?! però, l´accepto... s´ha de morir escribint je je je ja t´avisaré quan el pengi, si aconsegueixo parir-lo amb dignitat... tu ves engolint gots de "patxaran"... així, ebri, potser no profunditzis i vegis la recaca del meu escrit.
    una abraçada, AMIC!!!

  • Molt bé per la simbologia!![Ofensiu]
    Lavínia | 26-01-2005 | Valoració: 10

    "El pais del Sud del Mig i del Nord", part de les terres de la nostra parla!!, però, sobretot, per la ironia i l'humor que transpua el teu relat que m'ha recordat a Ferran Torrent i, fins i tot, un poeta Vicent Andrés Estellés. Per què serà, rnbonet?
    M'ha semblat interessant aquest relat i espero llegir-ne la continuació.

    Fins sempre. Una abraçada.

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356232 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!