Cercador
OSTRACISME LITERARI
Un relat de: jomagi- Compartir:
El silenci s’escampa
-arrel de glaç en plena escriptura-
i la ploma,
a mig camí del tinter,
decideix fer-se crisàlide.
Deixo caure el vel
sobre aquests fulls que van ser altar:
que el temps, teixidor de paciència,
em cusi un mantó d’horitzons
mentre l’espera
germina sota terra.
Oh generació de tinta nova,
somiadors d’asfòdel !
Trenqueu amb destrals de llum
aquests murs de cal·ligrames grocs
on s’ofega la paraula viva.
Porteu diccionaris
que sagnin primaveres tibetanes,
metàfores amb branques
que colpegin els vidres
d’aquesta sala de fums estancs.
Deixo la finestra oberta:
que els nous vents
-lladres de mapes i estels-
ens robin els llençols polsats
i embolin els caminals
amb sorra de futurs verbs.
2025
Comentaris
-
Aclariment. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 12-05-2025
Hola, Jomagi:
Això de publicar un relat i en dos dies, després d'aquest no és molt lògic.
No tindràs més comentaris, en aquest que t'acabe de comentar. Aniran a llegir-te l'últim relat, que has afegit.
Ja et comentaré demà.
Gràcies per compartir.
Jo procure ajornar un relat d'un altre, com a mínim dues setmanes. I això que són d'un minut o dos minuts.
Cordialment.
-
Lletraferit sense mida. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 12-05-2025
Oh! M'has deixat amb la boca oberta fins al final. Ho he llegit tres vegades.
Realment entenc que t'has inspirat per a reflexionar moltíssim...
La crítica molt ben plantejada, però no ho entén completament.
Ets un crac, Jomagi.
Enhorabona, per aquest relat.
L'únic que h entens és l'última estrofa, que té algun sentit.
Una abraçada.
Gràcies per comentar-me el meu poema "Tot plaer".
