Obashim i Misaki (7). ¿S’enamoraran la M.Manaka i el rei Serafí?

Protagonista: Narrador càmera.

Ara mateix el carruatge del rei Serafí, amb el mateix rei i la Manaka a dintre, s’allunyava camí enllà, allunyant-se de Gandalf. La Misaki Aurora i l’Obashim, entre altres persones, els miraven de lluny, conversant.

- Espero – diu l’Aurora, - que la Manaka no estigui cometent l’error de la seva vida anant amb aquest rei tant... inquietant.
- A tu no et va fer mal, excepte si mires el teu disgust per la seva oferta – diu Obashim. – El rei sembla un tant avariciós però busca una bona dona. I no sé perquè, em penso que la Manaka i ell congeniaran moltíssim... Ja ho veurem... però de moment anem a fer coses... estimada amiga.

Al cap de només cinc minuts, el rei va dir:

- Escolta, Misaki, (ara que la Aurora no hi és, i ho dic amb respecte, et puc dir Misaki), jo voldria mantenir una conversa amb tu, si no és molèstia...
- ¡¡I ara, senyor rei!! ¡¡Cap molèstia!!
- Digues-me Serafí Grandilater, no cal que em diguis rei.
- Serafí Grandilater, no entenc gens perquè una esposa, que normalment no hauria de fer-ho, s’hauria de negar a parlar amb el seu marit...
El rei Serafí obria els ulls com a plats. ¿No podria ser que, encara que fós una mica massa aviat, la Manaka estigués tant mig enamorat d’ell com ell d’ella?

- Però... no obstant això, magnífica Misaki, ¿perquè parles com si ja estiguéssim casats? Tanmateix si només som amics... ¿No serà que tu vols que tu i jo...?
- ¡¡Així i tot, senyor Serafí, no em dirà que a Yorosham el matrimoni està prohibit o massa restringit...!! ¡¡I vostè siguent el rei, li prohibeixen casar-se!!
- No, no, i ara, quina bestiesa, en Yorosham el matrimoni està generalment permès i fonamentat per les lleis i per les costums, com en la gran majoria de ciutats del món de la nostra època... però que et dirigeixis a mi com si fós el teu espòs tant de pressa...
- Bé, és cert, vaig una mica de pressa, no obstant això és que els meus sentiments i vós... en fi, millor parlem d’algun tema més... entretingut. Ja tindrem temps de parlar d’assumptes més... transcendentals.
- Però és que em sorprèn perquè... la teva amiga Aurora no volia ni parlar amb mi, i en canvi tu... ¡¡de les primeres coses que em dius ho fas tractant-me com un espòs ja d’entrada!! Em sembla que t’agrada la meva companyia, en tot cas...
- M’agrada molt la teva companyia.
- Ja – el rei fa cara pensativa. – Perquè sóc un rei i quan visquis a palau tindràs, com a la promesa en matrimoni a reina consort que probablement seràs, aleshores tindràs bons aliments, accés a diners considerables, criats disposats a servir-te en el que calgui... Penses en el que jo tinc materialment, però com a home no t’agrado, ¿és això?

La Manaka, davant les paraules del rei, posa cara entristida com si el rei l’acusés d’un crim que ella no hagués comès. Així i tot al cap de pocs segons respon:

- ¡¡I ara, Serafí, carinyo meu!! Jo és clar que aprecio molt els béns materials que tindria si fós la teva consort (¿perquè hauria de menysprear-los?), però apart d’això ets un home guapo i ben plantat, i molt masculí en certa manera, i m’agradarà fer-te companyia i conversa quan arribem a palau. El que jo em temo és que, apart de les meves (trobo que haig de dir-ho) tetes enormes i boniques, jo per a tu no sóc més que tot això, amb tot el plaer eròtic que et pugui donar.
- Vinga, Misaki, no diguis això, que tinc la sensació que pots ser una notable conversadora, a més ets simpàtica, i atractiva físicament en altres coses que no només en els pits i considero que no hauries de ser tant poruga davant un home que t’estima. Però ja que el viatge serà una mica llarg, parlem d’altres aspectes, ¿d’acord?
- D’acord.

I així el rei i la seva companya parlaren llarga estona de diversos temes: el rei li explicà a la Misaki coses del seu naixement, de la insatisfacció sexual que li ha deixat marca tota la vida, de quan morí el seu pare i heredà el tron, quan ell ja tenia majoria d’edat, i de com sempre ha posat la justícia i una raonable benevolència en els assumptes del seu regnat; i la Misaki li explicà al rei com tenia una vida al costat de la seva germana Kotone Manaka i de la seva mare, com s’enamorà moltíssim del seu company de feina Makoto, de les vivències amb la seva amiga Miyuki (¿era un caprici del destí que ella, la Misaki, amb la Miyuki, tinguessin noms similars?) de la tristesa (però sense rebel·lió) davant les provocacions de la Sugiyama i altres companys de feina (mai amb el Makoto, que la defensava)...

Clar que també parlaren d’altres temes. La Misaki li va explicar al rei que venia del futur i li explicà coses de la seva època, especialment dels ordinadors, dels cotxes i dels bars de la seva època. I el rei no es va quedar enrera, doncs li va explicar a la Misaki coses de la seva època antiga, els castells, les gents, la seva ciutat de Yorosham i la ciutat de Nasrim (la ciutat de la moral molt estricta la qual el rei no la compartia molt, malgrat que en certa manera ell fós cristià).

I així, seguiren conversant alegrement la tetorrona i el monarca, fins que arribaren a Yorosham. En menys de mitja hora, el rei i la seva acompanyant ja eren en les habitacions privades del primer; el rei li digué a la Manaka una cosa que ja li digué a l’Aurora:

- Abans que conversem, preciosa Misaki, potser, per descansar del viatge, preferiries que et deixés una hora i mitja a soles per a que poguessis arreglar-te i animar-te... qualsevol cosa que necessitis o desitgis demana-la a les criades.
- Em sembla bé... ¿però només una hora i mitja, eh? No vull estar massa estona sense la teva companyia.

El rei se n’anà a una habitació privada i, en menys de 20 minuts, tornava a tenir la bola màgica per a conversar. Se li notava en la veu el to de sorpresa.
- Bola màgica, voldria parlar amb tu de seguida, si pot ser!!
- Ara mateix parlo amb tu, bon rei, sempre al teu servei. ¿Què, com van les coses amb la altra Misaki, la Manaka? ¿Creus que la convenceràs per a que sigui la teva futura reina consort?
- Oh, va molt bé, és una dona encantadora!! En realitat, em pregunto si jo l’estic seduint a ella o ella a mi. Actua amb mi gairebé com si fós una amant meva amb la qual portés molts anys separat i se’m morís d’enyorança. D’acord, potser té en part una mena d’il·lusió infantil o quelcom similar, però això a mi personalment no em molesta gens. Ara està descansant i no vull molestar-la, això no obstant potser acceptarà casar-se amb mi i tot. M’il·lusiona tant!! Potser en el fons d’alguna manera jo sóc fins més infantil que ella, d’alguna manera.
- Tot és molt prometedor, senyor rei, però vagi amb compte amb les il·lusions, que no se sap mai quan poden acabar defraudades.

La bola màgica i el rei bondadós parlaren com uns quinze minuts més, i després el rei apagà la bola i la guardà sota una tovallola.

La Misaki va voler fer-se una dutxa i arreglar-se una mica abans d’anar a trobar-se amb el rei. Però no va voler tornar-se a vestir amb la roba que portava en venir a Yorosham, ¡¡en realitat, va demanar que li donessin roba interior que li marqués bé la forma dels seus pits enormes i que li deixés les cuixes, la panxa i el melic ben visibles!! Tant per els diners i els beneficis que rebria com a reina consort, com per l’encant físic i psicològic que ella trobava amb el rei, volia seduir-lo com més aviat millor, ni que fós només com a nuvis de moment, i creia que, com més sexy i atraient fos en el primer moment, millor per a la futura convivència amb el rei.

Va agafar un llibre de pergamins i es va dedicar a llegir tranquil·lament; només faltava un quart d’hora per a que el príncep vingués a buscar-la i a dir-li el que li volia dir.

Quan més o menys havia passat el quart d’hora, se sentiren uns cops a la porta d’entrada.

- ¿Misaki? – era la veu inconfusible del rei; - ¿estàs aquí? Ja ha passat la hora i mitja. ¿Podem parlar ara?

Ben de pressa, la picarona, que seguia vestida amb roba interior és clar, guardà el llibre a cuitacorrents sobre un moble i li digué al rei:

- Podem parlar ara. Pots entrar. Tanca la porta al entrar, carinyo meu.

El rei obeí i entra de seguida, i de la sorpresa que s’endugué veient la Misaki Manaka amb roba interior no faltà molt perquè es desmaiés; però es va recuperar de seguida, va tancar la porta rere seu i va dir:

- Però Misaki!! ¿Perquè vas amb aquesta roba interior?
- ¿Què passa, reietó meu? ¿Potser no et semblo atractiva?
- Em sembles molt atractiva, guapa, això no obstant ¿perquè ho has fet?

La Misaki rigué en to bondadós i digué:

- ¿I per a què es posen roba interior les dones si saben que un home els espera? Doncs normalment per a semblar més atractives.
- Doncs, si no t’importa, et faré la oferta així mateix, no cal que et canviïs de roba, estimada gata maula.
- Doncs endavant, gat mig ferotge, digues-me: ¿què em vols oferir?
- Bé, ehem, Misaki, m’agradaria que fossis la meva dona, m’agradaria que féssim una convivència junts, m’agradaria que fossis la meva reina consort. És clar, no cal que ens casem ara mateix...

La Misaki, malgrat que ho veia venir, no obstant això va obrir els ulls com a plats per uns segons per la sorpresa. Va quedar-se per uns segons com a pensant.

- ¿Què passa carinyo? – li va dir el rei. - ¿Que no t’atreu prou la meva proposta? Creia que et semblava un home atractiu...
- I estic segura que, almenys per als meus gustos, tu ets un home atractiu. Però hi veig un inconvenient, a casar-nos...
- ¡¡Digues-me ara mateix quin és aquest inconvenient, malgrat que no pogués resoldre’s de cap manera!!
- Estic pensant en la gent del meu temps que deixo endarrere... Sobretot el meu encara enamorador Makoto, la meva germana Kotone, la meva mare, el meu pare... i d’altres... fins i tot la Sugiyama la trobaria a faltar... si mai tornés...

A jutjar per l’expressió de reflexió de la seva cara, el rei era comprensiu, però no se’l veia desanimat, com si pensés que de totes maneres almenys encara no renunciava a l’amor de la Misaki Manaka.

- Carinyo, comprenc els teus sentiments d’enyorança, però pensa que el salt temporal, i t’ho dic objectivament, és una cosa complicada d’aconseguir; possiblement mai retornaràs al teu temps. A més, el Makoto, pel que m’expliques, podria ser un home molt atractiu almenys en el caràcter, però només pensa en la seva dona com a amor possible; ho tindries massa complicat com per seduir-lo si tornessis al teu temps. Pensa que jo intentaria de donar-te l’amor que el Makoto no vol o no pot donar-te. Jo estic solter i disposat a casar-me, mentre que el Makoto ja està casat. Pensa-t’ho bé. A vegades més val lo segur que una improbable promesa en l’aire. ¿Vols que et dongui un temps abans que pensis si vols viure en aquesta època i amb mi?

La Misaki es rascava la barbeta uns segons i va dir:


- No, no em cal més temps, vull dir-t’ho ara mateix si em caso o no amb tu.

- ¿I què contestes? ¿Ens casem o no?


LA RESPOSTA DE LA MISAKI MANAKA EN EL SEGÜENT CAPÍTOL.