O tu o jo.

No puc seguir així. O tu o jo.
No puc seguir amb el joc d'ara tu, ara jo, ara tots dos.
Si vols, et deixo guanyar la partida, i m'acabo d'entregar només a tu. Fes amb mi el que vulguis. Espatlla'm, trenca'm, maltracta'm (si és que encara ho pots fer més), llença'm, mata'm... ja m´és igual.
A mi, ja no em queden forces per llutiar contra tu. Tu guanyes. Mira'm. Mira tot el que has fet amb mi. Acaba de destruir-me. No hi posaré més resistència. Aixó si, fes-ho aviat, perquè anar perdent l'aire a poc a poc és encara més dur.
M'entrego a tu. Ja no intentaré evitar-te (tot i que poques vegades ho he aconseguit). Sóc teva. Ara, decideix ràpid el que fas amb mi. O m'alliberes o em mates. No tens més opcions. Ara més que mai tu, tens l'última paraula. Et deixo guanyar. La victòria és teva. És el que volies oi? Doncs apa, aquí ho tens. Has guanyat la partida, i el premi deu ser que la meva vida acaba de ser tota teva.
Sé que alliberar-me no ho faràs. Doncs ara, dispara. Tira'm un tret. Travessa'm per dins. I que s'acabi aquest malson d'una vegada. Que s'acabi tot. Que s'esgoti el dolor que no em deixa viure.