O.D.I.

Un relat de: baldufly

Reminiscències de tentacles que m'oprimeixen el pit, m'ofusquen, no em deixen prendre aire…

Com n'és de fort, el dolor envers els altres. És com una gota d'aigua que cau sobre la galta, i que pel seu propi pes es desencadena cap avall, primer lleugera, fresca; al final plena de força, pesada, cau morta als teus peus.

Com n'és de forta, la pressió que obstrueix els conductes que alimenten el cor. És com una alenada d'aire que d'entrada t'acaricia el clatell, es deixa notar amb dolçor, però acaba per esquinçar-te la pell, martiritzar-te els ossos i encavalcar tremolors incontrolats.

Com n'és de poderosa, la ira que et parteix els llavis, que et prem la pell contra la carn, que t'encega els ulls.

Com n'és de dolenta, la ràbia, contra tot. Les llàgrimes s'esbatussen per a ser les primeres a fugir. Les paraules obtuses, es llancen al precipici sense cap mena de precaució. Els moviments inerts, secs, freds, convulsen un cos exhaust i l'irriten fins deixar-lo contret, minat de dolor, silenciós i fràgil.

Com n'és de destructiu, odiar. L'ànima s'eleva i decau en un buit laberíntic, vertiginós, sense cul de sac, sense llum final, sense tocar la pau.

Com n'és de premonitori, entreveure la ràbia. L'entorn avisa, l'interior reacciona. L'entorn emet, l'interior trasbalsa. L'entorn promet, l'interior no creu.

Reminiscències de tentacles que retornen sense avís, un dia al matí. Neixen del meu cervell, neixen de les meves terminacions nervioses, i es troben al cor, el cremen sense compassió.

Com fugir de la pròpia ira? Com ocultar-la, com fustigar-la, com?

Odi provinent de la buidor de l'esperit, de la manca d'estima, de la soledat, de la incertesa.

Què puc fer per desfer-me de tu? Què puc fer que no sigui deixar d'existir, deixar de sentir, deixar de mostrar, deixar de transmetre, deixar de morir dia a dia al contacte dels teus tentacles?

Com odio els misteris, els secrets, les paraules mig dites i mig callades, les sensacions mig ocultades, la vida a mitges!

Com odio la gent, la hipocresia i l'egoisme. Com m'odio a mi mateixa per no ser diferent dels altres, a voltes.

Com odio...


Comentaris

  • literatura[Ofensiu]
    filladelvent | 05-12-2005

    de qualitat veig en aquestes línies. Saps transmetre una ràbia i un odi d'una manera encertadíssima.
    El primer cop que et llegeixo, però veig que escrius molt bé i em sembla que de fa anys.

    M'ha agradat molt la teva biografia; a priori, ja diu molt.

    Et seguiré llegint,

    -Filladelvent-

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

baldufly

17 Relats

13 Comentaris

18600 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Sempre he considerat que la meva vida va a la inversa, a l'inrevés: malgrat que el cos segueix el seu ritme d'envelliment, la meva ment i el meu esperit fan el contrari.

Vaig passar d'una infància massa buïda a una adolescència massa madura. I ara estic al camí de tornar a ser criatura, de tornar a gaudir de la vida com tant sols els nens en gaudeixen.

Una bona amiga em va dir que el dia que fos mare esdevindria de nou criatura, és a dir, que sentiria la plenitud, i s'hauria tancat el meu cicle en aquesta vida.

Des del dia que em van arrancar del ventre de la mare, una nit d'octubre de 1980, ja han passat uns quants anys, però també he recorregut una part del camí que m'hi portarà de tornada.

Durant aquest temps sempre m'ha agradat expressar el meu món per escrit, transmetre, opinar i ser sincera.

Mitjançant les paraules, mostro la meva peculiar visió de la vida, de la societat, i de les persones.

**********************************


"Escriure és posar un peu al portal de l'ànima, endevinar que s'hi amaga"