Cercador
Dolç record
Un relat de: baldufly- Compartir:
Vine, amanyaga'm, pren-me entre els teus braços.
Vine...
Dolç record que m'intimida, ressegueix la meva esquena, i eriça'm els cabells, fins que no noti l'aire que respiro, fins que desaparegui la llum que m'enlluerna...
Dolça imatge que reapareix, fes-me veure el que desitjo, crea en la meva ment aquell segon etern, aquell moment tant present, aquell dia d'hivern...
Hores, minuts, segons... que s'escolen... però no s'escapen a la percepció...
Vine...
Dolça mirada de lluna negra, de contrast amb l'aura blanca pampallugant,
Càlids llavis de rojos tons, pell suau i tremolosa veu,
Besa'm, acaricia'm,
Fes-me veure amb els teus ulls, sentir amb els teus sentits...
Vine...
Hi som. Fa fred, però ni tant sols hi pensem.
És fosc, la lluna, tu i jo...
Però els teus ulls brillen en posar-te el meu cor a la mà,
Que és per a tu, ara...
Hi som, fa dues hores. Hi serem tota la nit.
Prenc la teva mà perquè em guiïs,
Seguim el camí que no porta enlloc, que no ve d'enlloc,
És fosc, la lluna, tu i jo...
De cop corres, em deixes la mà i et separes,
Jo m'aturo, respiro i em sento única,
De seguida tornes, de seguida em busques,
No hi ha pressa, potser fa cinc hores?
De sobte, miro al meu voltant, hi veig.
Al capdamunt d'aquest tel grisós, brilla un estel endormiscat,
M'encisa, deixo de ser tu per a ser jo,
Per uns segons...
De sobte, torno a obrir els ulls, hi veig.
Però al capdamunt tot és tintat de negra nit.
Miro al meu voltant, on ets?
És fosc, la lluna i jo...
I com és que ara no t'enyoro?
Què ha passat en aquests segons?
Abaixo els ulls, reconec el teu alè,
Sento la teva presència...
Però ja no et necessito,
Ja no hi ets, hi sóc.
Hi sóc.
Un braç penja dels llençols mentre una nova mà acaricia la meva espatlla.
Mig-obro els ulls, sense necessitat de sorprendre'm, amb familiaritat.
Les cortines bandegen sense ordre, atretes per la remor del mar, com per harmonitzar-la...
I de fora els rajos de sol s'esbatussen per introduir-s'hi,
Per ser els primers en tocar la teva pell,
Per ser els primers en embolcallar-nos a tots dos,
Hi sóc, i per uns segons tu també i ets.
Sense paraules, el sol, tu i jo.
l´Autor
17 Relats
13 Comentaris
19213 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Sempre he considerat que la meva vida va a la inversa, a l'inrevés: malgrat que el cos segueix el seu ritme d'envelliment, la meva ment i el meu esperit fan el contrari.Vaig passar d'una infància massa buïda a una adolescència massa madura. I ara estic al camí de tornar a ser criatura, de tornar a gaudir de la vida com tant sols els nens en gaudeixen.
Una bona amiga em va dir que el dia que fos mare esdevindria de nou criatura, és a dir, que sentiria la plenitud, i s'hauria tancat el meu cicle en aquesta vida.
Des del dia que em van arrancar del ventre de la mare, una nit d'octubre de 1980, ja han passat uns quants anys, però també he recorregut una part del camí que m'hi portarà de tornada.
Durant aquest temps sempre m'ha agradat expressar el meu món per escrit, transmetre, opinar i ser sincera.
Mitjançant les paraules, mostro la meva peculiar visió de la vida, de la societat, i de les persones.
**********************************
"Escriure és posar un peu al portal de l'ànima, endevinar que s'hi amaga"