Veí

Un relat de: baldufly

Finestra tancada, sense llum, en silenci, i dues persones que miren endavant, de costat, sense veure's.

Finestra propera, però estranyament llunyana. Parets de gel franquejables amb tant sols quatre passes.

Molts anys paral·lels, molts espais conjunts, però mai dues mirades en una de sola.

Estrany...
I de sobte, hola, aquí em tens. Hola, ens hem dit mai res?

Porta entreoberta, paraules i orelles, dues persones que miren endavant, cara a cara, dues mirades que es fan una. Qui és el meu veí?

Ara hi ha una porta oberta, del teu món, i una que s'obre al meu món. Qui sóc jo, em coneixes?

Per a mi és un nou inici, com si tants anys de mirar i no veure no fossin necessàriament perduts, sinó que no tocava en aquells moments. Ara les petites coses de la vida ens han fet trobar, i no passar de llarg.

Fins ara dues persones es creuaven i se saludaven. L'endemà es creuen i es parlen sense parlar: oi que els clixés socials desapareixen quan a una persona la veus amb els ulls i no amb l'inconscient?

De fet, últimament el destí m'aporta petites cosetes com aquesta, que poden fer-se grans i omplir-me d'una manera que desconec. Potser perquè obro els ulls al meu voltant i selecciono, i deixo seleccionar?

Bé, aquest veí ben especial, sí, mai ordinari, o sigui, interessant. Veient-lo de passada no vol dir que no expressi res. Tota persona desprèn la seva essència, ja sigui en la mirada, en la forma de caminar, ho vulgui amagar o no...

I és l'essència de les persones el que m'atreu, i les persones amb més essència són aquelles que no tenen por de mostrar-se tal i com són. Conseqüents.

I bé, que n'espero del meu veí? Un nou amic, un lloc especial que reservo a poquíssimes persones, perquè malgrat que sigui tolerant, m'agrada triar-los, els amics.

Amb aquestes paraules escrites sense pensar, espontàniament, t'expresso el que m'ha passat pel cap, quan he titulat aquest text.

Mira que en som d'estranys, els humans de veritat!

Comentaris

  • El millor per comentar aquest text, el veí[Ofensiu]
    madmax | 11-11-2005 | Valoració: 8

    Tal com dic. Un text dirigida en una persona en concret, i penso que qui millor pot valorar és aquesta persona en concret.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

baldufly

17 Relats

13 Comentaris

18602 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Sempre he considerat que la meva vida va a la inversa, a l'inrevés: malgrat que el cos segueix el seu ritme d'envelliment, la meva ment i el meu esperit fan el contrari.

Vaig passar d'una infància massa buïda a una adolescència massa madura. I ara estic al camí de tornar a ser criatura, de tornar a gaudir de la vida com tant sols els nens en gaudeixen.

Una bona amiga em va dir que el dia que fos mare esdevindria de nou criatura, és a dir, que sentiria la plenitud, i s'hauria tancat el meu cicle en aquesta vida.

Des del dia que em van arrancar del ventre de la mare, una nit d'octubre de 1980, ja han passat uns quants anys, però també he recorregut una part del camí que m'hi portarà de tornada.

Durant aquest temps sempre m'ha agradat expressar el meu món per escrit, transmetre, opinar i ser sincera.

Mitjançant les paraules, mostro la meva peculiar visió de la vida, de la societat, i de les persones.

**********************************


"Escriure és posar un peu al portal de l'ànima, endevinar que s'hi amaga"