Cercador
Escapar de nit
Un relat de: baldufly- Compartir:
Hores mortes, en silenci, en penombra, en soledat. Mentre recorria els teus carrers, freds i humits, buits i llòbrecs, et notava perseguint els meus passos, embolicant-me l'ànima i fent-me trontollar i caure i aixecar-me.
Tan petitona. No podia saltar tanques, escalar parets ni franquejar els teus murs. Malgrat tot, n'havia fugit tantes vegades que els propis carrers m'hi portaven de tornada, esdevenien un laberint que sempre desembocava al punt de partida.
Tan petitona. No podia abraçar els arbres, arraulir-me sobre l'herba, trepitjar les fulles seques, esquitxar-me de bassals.
Tan petitona. No podia arribar prou amunt, cridar prou alt, plorar prou fort.
Tan petitona. Sola, al meu llit, en un racó, repassava mentalment la meva fugida diària, intentava escapar-me del meu propi turment, cercant la mà que obriria la porta i hi deixaria penetrar una lleu llumeta, un suau caire humà, que em faria sentir tan petitona i tan important. Que em deixaria ser tan petitona per primera vegada!
Comentaris
-
fugida [Ofensiu]Nyanga | 29-07-2009
M'ha agradat molt, la fugida premeditada...potser de nit perquè així es vegin menys les llàgrimes que cauen per tot el que deixes enrere...
felicitats! -
(Y) [Ofensiu]comunaonadaambelvent | 28-07-2009
M'ha agradat el relat :)
Un petó! -
m'agrada molt![Ofensiu]Azalea | 02-03-2006 | Valoració: 10
M'agrada molt akest relat!!!
senzill, però bonic, i amb un final k no deixa indiferent
l´Autor
17 Relats
13 Comentaris
19214 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Sempre he considerat que la meva vida va a la inversa, a l'inrevés: malgrat que el cos segueix el seu ritme d'envelliment, la meva ment i el meu esperit fan el contrari.Vaig passar d'una infància massa buïda a una adolescència massa madura. I ara estic al camí de tornar a ser criatura, de tornar a gaudir de la vida com tant sols els nens en gaudeixen.
Una bona amiga em va dir que el dia que fos mare esdevindria de nou criatura, és a dir, que sentiria la plenitud, i s'hauria tancat el meu cicle en aquesta vida.
Des del dia que em van arrancar del ventre de la mare, una nit d'octubre de 1980, ja han passat uns quants anys, però també he recorregut una part del camí que m'hi portarà de tornada.
Durant aquest temps sempre m'ha agradat expressar el meu món per escrit, transmetre, opinar i ser sincera.
Mitjançant les paraules, mostro la meva peculiar visió de la vida, de la societat, i de les persones.
**********************************
"Escriure és posar un peu al portal de l'ànima, endevinar que s'hi amaga"