Cercador
Allò que amago
Un relat de: baldufly- Compartir:
I de sobte, s'enteranyina el sostre, s'esborrona la vista, es dilueixen els sons.... fins que em faig cuirassa, em transformo en mur, en pedra. A partir d'aquest moment res més, noto; res més, sento; res més, visc.
Quan les teves mans hi poden arribar, quan el teu cor m'acaricia de prop, em desfaig del món espiritual, tant sols queda de mi cos i terra. Com pot morir la meva sensibilitat, que sempre nodreix els meus impulsos?
La por m'envolta, m'atordeix, m'irrita, perquè la meva pell es nega a sentir, els meus ulls no volen veure, ni les orelles escoltar. Ja no.
Què hi amago, més enllà de la marmanya de teranyines que el meu cor ha filat? Com accedir a allò que amago?
Enterboleixes, m'arracones, m'acarones... però hi podràs arribar mai, al fons de mi? No deixis d'intentar-ho, no em deixis.
l´Autor
17 Relats
13 Comentaris
19215 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Sempre he considerat que la meva vida va a la inversa, a l'inrevés: malgrat que el cos segueix el seu ritme d'envelliment, la meva ment i el meu esperit fan el contrari.Vaig passar d'una infància massa buïda a una adolescència massa madura. I ara estic al camí de tornar a ser criatura, de tornar a gaudir de la vida com tant sols els nens en gaudeixen.
Una bona amiga em va dir que el dia que fos mare esdevindria de nou criatura, és a dir, que sentiria la plenitud, i s'hauria tancat el meu cicle en aquesta vida.
Des del dia que em van arrancar del ventre de la mare, una nit d'octubre de 1980, ja han passat uns quants anys, però també he recorregut una part del camí que m'hi portarà de tornada.
Durant aquest temps sempre m'ha agradat expressar el meu món per escrit, transmetre, opinar i ser sincera.
Mitjançant les paraules, mostro la meva peculiar visió de la vida, de la societat, i de les persones.
**********************************
"Escriure és posar un peu al portal de l'ànima, endevinar que s'hi amaga"